'L'ombra del bou', l'exemple més clar de cultura popular de l'escriptor de Puçol Manel Alonso

Manel Alonso, en la presentació del llibre en Puçol. EPDA

Manel Alonso en el seu darrer llibre, L’ombra del bou (Editorial Neopàtria, 2016), torna a situar escenes i personatges al poble imaginari de Pouet, convertit des de l’aparició de la novel·la La maledicció del silenci (Camacuc, 1992) en el marc principal de la totalitat de la seua obra narrativa, una obra formada fins ara per tres novel·les, tres llibres de relats i un bon grapat de llibres per a infants de diverses edats.

Mai com en aquesta ocasió els carrers i les places d’aquest poble fictici, emparentat en molts sentits amb Puçol, han tingut un protagonisme com el que se li dóna ens els vint-i-set relats que conformen el nou llibre d’Alonso.

L’obra narrativa de Manel Alonso, en el noranta per cent de les ocasions, partix de la memòria individual, però també de la col·lectiva, atrapada en allò que s’anomena cultura popular. L’ombra del bou, en una primera lectura, n’és l’exemple més clar, encara que en una lectura menys superficial el lector es podrà adonar que darrere de l’escenari festiu es parlen d’altres temes més universals vinculats a la condició humana, com ara l’addicció, la construcció d’identitat individual i col·lectiva, la por a la mort, la vanitat desmesurada, el valor...

Aquest interés per la cultura popular, que apareix tan nítid en L’ombra del bou, l’autor també el va voler fer patent amb el format de la presentació del llibre. Una presentació que va tindre lloc el passat 11 de març al teatre del Sindicat Agrícola.

Compartint protagonisme amb la música tradicional i el ball valencià amb l’actuació de Cant viu (trio en el que Alonso col·labora escrivint les lletres d’algunes dels temes que conformen el seu repertori) i el Grup de Danses de Puçol, i també amb una mostra de rebosteria local. La presentació va estar a càrrec de l’escriptor d’Ontinyent Joan Torró. Torró en un moment determinat de la seua intervenció va afirmar entre altres coses que “L’ombra del boués una immersió abrupta, això sí, literària, en un poble, en una festa, en una manera de viure, en una manera d’entendre el món”.

En L’ombra del bou Manel Alonso assaja diverses tècniques narratives a l’hora de construir els relats: epístola, faula, sainet, narració a diverses veus, flash-back, efecte moviola, etc. I també fa un interessant exercici amb diversos nivells de llenguatge.

L’ombra del bou és una col·lecció de relats on trobem tendresa, ironia, humor, sarcasme, i una gran empatia per l’animal. Un llibre que conjuga comèdia i tragèdia en un dia de festa, on el present i el passat es donen la mà.