Les cames de Laia. El mes passat vos escrivia de manera optimista. Però he de confessar-vos que ara em trobe derrotada. El problema és que no tinc amb quin compartir. Amb ma mare em telefone tots els dies. Algun dia hem fet videoconferència. Ella no s’entén massa amb eixe aparell. No deixa de parlar i no em permet intervindre.
Espere que quede poc. Continue jugant amb el meu xic davant la càmera. Però no és el mateix. No podem improvisar cap postura. El pitjor és que, quan hem sentit els dos, acabem dormint per separat. He recuperat alguns dels aparells que tenia amagat de fa temps. També me’n canse.
La culpa del meu desànim crec que és el tema de la boda. Tenia molta il·lusió. Hem decidit, si no canvia prompte la situació, ajornar-la. El pitjor és que una decisió tan important no la podem prendre cara a cara. Entenc que no sere l’única nóvia que no es casarà. M’agradaria abraçar-les a totes i plorar juntes.
Estos dies de Pasqua vaig vore la pel·lícula de Moises per enèsima vegada. Mirava intensament quan la mort entrà en totes les cases menys aquelles que estan marcades. Pense que ara no n’hi cap marcada. La meua amiga Marilí vivia al Port amb sa mare. Era major. Es va trencar el maluc. Arran d’eixe problema deixà de menjar i ha faltat. La pobra l’ha soterrada sola. No l’he poguda acompanyar. De segur, que el que li passa a ella és pitjor que el meu problema amb la boda.
També he de dir que del que ens està passant sempre sorgix el millor de nosaltres. M’ha cridat l’atenció l’article firmat pels alcaldes de la comarca. Vos confesse que no he entés massa el que diuen però que m’he alegrat. Pareix que els sap mal que alguns ajuntaments s’extralimiten per a fer activitats que ajuden a superar la confinació. A mi em pareix bé. A Faura, per exemple, han fet una activitat amb milotxes per a Pasqua en els balcons. A Estivella posen músiques dedicades pels aniversaris. Allí també estan intentant que estudien el “Cant a Estivella”. La meua amiga Mari diu que el gendre viu allí. Al net li fa gràcia estudiar eixa música en l’ordinador perquè llig la lletra davall de la cançó. Està començant a llegir. El que també em diu Mari és que el rector passa el dia tocant les campanes. Em comenta que, com que no té gos, aprofita el passeget del volteig per a estirar les cames.
L’altre dia vaig fer una videoconferència amb les amigues. Berenarem juntes i de pas ens posàrem al dia del que fem per casa. Paqui comentava que coneixia a l’auxiliar del centre de Faura que ha faltat perquè vivia a Petrés. És molt trist. Estem avorrides de les pàgines especials de teatres, músiques i unes altres activitats. A mi m’ha agradat la de l’arxiu Llueca de fotos antigues però és difícil de consultar. El que no para és el fill del cronista, Albert Llueca. Crec que ja no està a l’Ajuntament però es passa el dia entre tertúlies. Ara en fa una amb Pere i Francisco Adán. La filla crec que llig una carta al dia en la ràdio de Palmira Benajas. Quina família més ocupada!
Vos deixe. No tinc pressa per dutxar-me o anar al treball. Sols vull sentir-me lliure i abraçar-vos. Encara que estic trista, sé que prompte ens tornarem a vore pels carrers i vos diré: besets.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia