Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Sembla que en
este setembre la calor vol compartir protagonisme amb les escoles. Eixa
situació, és clar, no resulta nova en la nostra zona climatològica. No obstant això,
la seua consideració és una variable que ha de tindre en compte l’administració
educativa. Les pluges i l’excés de mercuri varien cada any però no és excusa
per no prendre mesures preventives que les facen més compatibles amb el
calendari escolar.
El fet que cal
augmentar les hores dedicades a l’ensenyament s’entén, però no és assumible a
qualsevol preu. S’ha d’analitzar de quina manera es pot fer real. S’ha de
considerar que hi ha dos mesos on les temperatures són especialment altes: juny
i setembre. La tradicional jornada continua que es posà en marxa fa anys va ser
precisament una mesura per lluitar contra eixe tema. Realment són períodes durant els quals no sols s’adapta
l’horari de les assignatures sinó que en molts casos es reduïx el temps de les
matèries. En arribar juny l’alumnat deixa en gran part de rebre conceptes
teòrics, ja que el temari es considera enllestit. De la mateixa manera passa per
setembre, quan encara la programació de les classes no és definitiva.
S’introduïxen conceptes i s’enceta el temari però no és fins a l’octubre quan estos
s’intensifiquen. Eixe especial horari per tant té una raó de ser i no és una
manera capritxosa de minvar l’horari escolar.
Potser l’augment
del rendiment escolar no passe necessàriament per impartir més dies escolars
per juny o per setembre, ja que ara per ara no es poden adaptar les aules
perquè les temperatures no siguen
un condicionant. La crisi econòmica que patim ho fa impossible. Tal vegada allò
millor serà augmentar les hores escolars en els mesos sense temperatures
extremes. L’horari hauria de començar més prompte de matí i ampliar-lo, tot i
que no s’ha d’oblidar que allò més important no és el total de les hores sinó
la productivitat de cada hora. En definitiva, hem de buscar una docència de més
qualitat i més intensa però sense oblidar-se de les nostres condicions
climatòlogiques. No fem l’alumnat víctima de les nostres incomprensions.