La cantant de Llíria, Mireia Vives: "Anem a conquerir Madrid amb la música en valencià"

Com està funcionant‘L’amor fora de mapa’?

Estem encantats. Està funcionant molt bé perquè gràcies a musicar els poemes de Roc Casagran ens va sorgir un món infitint de possibilitats per a muntar un espectacle que està agradant. Ha quedat un producte molt teatral. El que passa és que fer moure un espectacle d’estes característiques és car, però poc a poc ens estan sol·licitant presentar L’amor fora de mapa en molts llocs.

Es viu o es sobreviu a la música en valencià?

Es sobreviu però, no em queixe. Crec que estic vivint un somni i esta lluïta diària val la pena. Hem d’estar reinventant-se continuament i això és molt enriquidor

Una volta em vares contar que et donaves dos anys de termini perquè este projecte funcionara.

Ara va tot com jo volia que anara, així és que estic molt satisfeta. Jo sóc una persona que m’implique amb el treball que estiga desenvolupant en estos moments. He treballat de cambrera i he donat el 200%. Amb els estudis he fet el mateix. I en esta ocasió no anava a ser menys. M’he passat la vida buscant el meu camí i per fi l’he trobat en la música. Ara mateixa no podria viure sense ella.

T’imaginaves estar en este món de manera tan seriosa i dedicant tan de temps?

Mai m’ho havia imaginat. Com t’he dit jo tenia la meua vida molt marcada i este canvi ha suposat una revolució molt forta.

Este projecte, és un 50% de Borja i teu i un altre 50% de Casagran. L’amor fora de mapa el sents com a propi?

Sense dubte. És com un fill per a mi. És de veres que els textos no són nostres, però hem passat dos mesos manipulant-los de tal manera que al final són com nostres. El següent projecte serà un disc complet nostre, però amb este treball estic molt realitzada.

Com us vareu conéixer Borja i tú I com acabareu col.laborant?

Va ser tot mol boig. Rapsodes estava acabant-se i un dia ens vàrem trobar Borja i jo a un acte i ell em va preguntar si jo solament em dedicava al grup i jo li vaig dir que sí. La meua vida era el meu treball i Rapsodes. Borja em va animar a fer més coses i eixa nit vaig pegar-li tantes voltes a eixa conversa que vaig composar ‘La dona peix’. Va quedar tan encantat que em va proposar una col.laboració.

Vens a Llíria, al teu poble, a presentar de manera formal i a un teatre el teu treball. Estàs nerviosa?

És una responsabilitat perquè el públic serà, bàsicament, amics i família. La comarca en general ens tracta molt bé. L’últim concert a Camp de Túria el vàrem fer a L’Eliana i vàrem estar encantats perquè és un municipi que porta tota la vida apostant per la cultura i és el que més m’agrada. Que vullguen contar mab nosaltres per a coses culturals..

Vols dir que no tots es preocupen de la mateixa manera?

No, vull dir que L’Eliana porta molts anys d’avantatge. Ara s’han unit alguns ajuntaments i han creat el cicle Ovidi Montllor. De fet el concert de Llíria pertany a ixe cicle i estem molt agraïts, però han de posar-se les piles per a promoure i fomentar la música valenciana.

Queda molt per fer?

Moltíssim. Els músics valencians ens hem convertit en un grup, que no hem eixit d’un circuit molt específic per tot el conflicte polític que hi ha hagut des de fa 20 anys a València. Ara estem eixint i comencem a ser reconeguts.

Per on passen els teus projectes futurs?

Tenim somnis que volem complir i passen per conquerir Madrid. Ja estem farts d’explicar que cantar en valencià és itan vàlid com cantar en anglés i que no confien en nosaltres quan plantegem una gira fora de València.