Imagen del parque natural de l"Albufera de Valencia. EPDA L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades oficials
de diòxid de nitrogen (NO2) recollides en 129 estacions de mesurament,
repartides entre les 26 principals ciutats de l'Estat espanyol (totes
les majors de 150.000 habitants amb més d'una estació), durant els mesos
de març i abril de 2020 i dels deu anys anteriors. Presenta per tant
una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà abans i després de la
declaració de l'estat d'alarma i les mesures de confinament,
actualitzada a 30 d'abril.
Entre les seues principals conclusions destaquen:
–Des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha
produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica
per NO2 a les principals ciutats espanyoles, reducció que s'ha
quantificat en un 58% dels nivells de contaminació habituals en estes
dates durant l'última dècada.
–La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant als centres
de les ciutats com a les perifèries urbanes, de la mateixa manera que
són generals les mesures adoptades de limitació de la circulació. Tampoc
es detecten diferències significatives entre les diverses pròrrogues de
l'estat d'alarma, en les quals s'han aplicat restriccions de diversa
intensitat, si bé la caiguda de la contaminació ha sigut un poc superior
en la mitjana del mes d'abril (60%) que en la segona quinzena de març
(55%).
–Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més
baixos per als mesos de març i abril de l'última dècada a totes les
ciutats analitzades. Es mantenen a més molt per davall del valor límit
legal i de la guia anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS),
quan en les estacions de trànsit el llindar esmentat se supera sovint,
especialment en el mes de març.
–Territorialment es nota una menor reducció de la contaminació a les
ciutats de la cornisa cantàbrica, potser a causa de factors
meteorològics no ben precisats. En canvi, les ciutats del litoral
mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a
concentracions de vegades pròpies d'estacions rurals de fons.
–Les majors reduccions s'han produït a les ciutats d'Alacant (72%) i
València (69%), i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Madrid ha
rebaixat els nivells de NO2 el 59% i Barcelona el 62%, de mitjana. Les
xarxes de mesurament de les ciutats són molt dispars, per la qual cosa
les seues dades no poden comparar-se amb rigor complet.
–Les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant
la primavera també han contribuït de manera important a millorar la
qualitat general de l'aire. El d'enguany ha sigut l'abril més plujós des
que es tenen registres. Març va ser també molt humit.
–El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant típic emés pels tubs
d'escapament dels automòbils (i també per les calderes industrials i
domèstiques), raó per la qual la seua evolució està lligada directament a
les emissions del trànsit motoritzat. És esta la seua principal font a
les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire
urbà.
– El NO2 provoca cada any a Espanya al voltant de 7.000 morts
prematures, segons el Instituto de Salud Carlos III i l'Agència Europea
de Medi Ambient. És un gas irritant que agreuja les malalties
respiratòries i minva la resistència a les infeccions. Diversos estudis
estan relacionant la mortalitat de la malaltia COVID–19 amb la
contaminació atmosfèrica.
–Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió
(PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la
primera meitat de la primavera. La dràstica reducció de les emissions
d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot
haver contribuït a esta circumstància, juntament amb el temps inestable
i plujós.
–La crisi de la COVID–19 demostra que la reducció estructural del
trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor
ferramenta per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats,
encara tenint en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que
estem vivint.
En definitiva, esta dramàtica situació creada per la COVID–19 corrobora
allò en què insisteix Ecologistes en Acció i tota la comunitat
científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té
efectes clars en la disminució de la contaminació, cosa que suposa
alhora una millora important de la salut pública.
Paradoxalment, l'eixida d'esta dura crisi podria comportar l'augment de
la contaminació atmosfèrica per damunt dels nivells precedents. Per
això, per a la desescalada en curs, Ecologistes en Acció proposa
mantindre bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball
voluntari, l'administració electrònica o l'escalonament d'horaris
laborals.
De manera immediata, ha de potenciar-se la mobilitat activa a peu i amb
bicicleta, cedint més espai per a estos mitjans i establint el límit de
velocitat urbana en 30 quilòmetres per hora. El transport públic és
essencial per a la mobilitat urbana, per això se n'ha de garantir la
viabilitat amb una llei de finançament. Una vegada superada la crisi,
caldria accelerar la implantació a les ciutats de zones de baixes
emissions ambicioses.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia