La desconeguda història de la imatge del Crist de 1982 i la restauració patrocinada pels Clavarios del 2016

Els Clavaris d"Aldaia amb l"imatge del Crist de les Passades. EPDA

Clavaris d"Aldaia que encara viuen del 1981 i que van entrar el Crist a coll amb molta devoció. EPDA

L’imatge antiga del Crist de les Passades, patia en 1980 un incendi produït pels ciris que el clavari, que el tenia a sa casa, oblidà apagar i que provocaren un esglai al incendiar cortinatges i mobles. L’escultura acabà ennegrida pel fum i amb badalls i clavills en l’escaiola en que estava feta. Vicent Fabra, aldaier i pintor fa fer una reparació d’urgència. Així podien seguir les Passades, pel moment...

Els Clavaris de 1981 acordaren fer una restauració correcta i amb els diners que sobraren de la Festa, finalment una nova imatge.

El difunt clavari, Carlos Taberner Parra, tenia un conegut que era escultor: Federico Esteve Defés. Amb un taller en el carrer Cavallers, 8 – D de la ciutat de València i allí va anar acompanyat del també clavari Rafael Perelló a encomanar-ho.

Finalment Mossèn En Vicent Micó, aleshores Rector de l’Anunciació d’Aldaia va beneir en juliol de 1982 este nou Crist.

Però hi ha un detall que no apareix en les fotos de l’inauguració. Faltaven les “potencies”, els rais de llum que porten les representacions de Crist, en el cap. Estes li donen major dignitat, simbolitzen la seua Divinitat i el diferencien de les demés imatges de sants, que porten aureoles redones al cap.

Bé, la mare de Emilio “el manyà”, Felicidad Taberner, la va pagar i per això consta l’inscripción en ella.

En Federico Esteve Defés (L’Alcúdia 1937- València 2011) Va ser l’escultor elegit, treballava coordinat amb el policromador En Francisco López Pardo, que amb 92 anys encara exercís.

Federico Esteve va tindre com a mestres a Francisco Teruel Francés i al seu company, a la vegada també mestre, José Estopiñà Ribes.

Com diu Mariano Spiteri Sánchez, imatginer i restaurador afincat a Jumilla en Múrcia, que quan va estudiar a València Belles Arts, va ajudar a Federico, este tingué moltes influencies del Gran imatginer sevillà Juan Martínez Montañés (a cavall del Renaiximent i el Barroc). També com diu l’escultor valencià Ricardo Rico Tormo, també tenia de Gregorio Fernández.

Federico Esteve, va també vindre a vore i fer fotos a l’Imatge del Crist “principal” de Melitó Comes, com li demanaren els Clavaris del 1981.

Esta imatge de 1982 està composada per 3 peces principals, com diu Spiteri amb fusta de pi de Suècia, està feta amb talla directa sense modelar prèviament (per tan, és un mode de treballar més ràpid i econòmic) i després va aplicar fins a 3 capes de sulfat càlcic.

Spiteri veia que Esteve comprava ja la fusta encolada, treballava amb un cavallet amb ferramentes no elèctriques. Cobrava a tant el centimetre.

Federico Esteve va tindre que deixar d’esculpir anticipadament i tancar el seu taller del carrer Cavallers, 8-D per perdre una cama pel sucre. Va faltar als 73 anys un 18 de juliol del 2011.

La restauració del 2016-2017

Esta es una verdadera “Escultura religiosa d’us i desgast perquè molts aldaiers al voldre estar en contacte amb ella, besar-la, acariciar-la, apretar-la amb tanta devoció i Amor, tan grans i sincers, la tenim desgastada".

Els Clavaris del 2016 vérem que el Crist estava clarament, com voreu, per restaurar d’urgència. Valorarem els 2 mètodes principals que es fan a l’actualitat: consolidació de l’original, mantenguent l’estil o fer de nou la policromia (com el Teatre ex-romà de Sagunt). Clarament això era falsejar l’escultura i per això s’ha fet com el veu.

Al estudiar les fotos de la benedicció de 1982 vérem que “alguna bona anima dotora”, després de netejar-lo amb una sustancia agresiva, l’havia empastrat amb un repint total de molt mal gust: Per favor no més feu aixó, feu un correcte manteniment de l’escultura, deixeu treballar als professionals i així tindrem un Crist de les Passades digne, altres 35 anys per nostre us i disfrut.

Amparo Ferrandis Pinazo treballa con els llegendaris monjos - pintors d’Icones bizantines: convinant oració amb acció artística.