La Diputació situa a la dona rural com a referent d'emprenedoria en el seu tercer fòrum d'Igualtat

Fòrum de la igualtat de la dona rural

“Dones valentes, inspiradores i perseverants que ens mostren les seues històries d'emprenedoria perquè ens vegem en elles”. Així definix la diputada d'Igualtat, Eli García, a les protagonistes del III Fòrum Dipu ‘Entorn rural: dones indispensables’, organitzat per la corporació provincial i dedicat en esta ocasió a la dona rural.

La primera part del fòrum ha estat dedicada a homenatjar a les huit dones emprenedores triades com a referents en el món rural, les quals han protagonitzat un vídeo realitzat per FADEMUR PV (Federació d'Associacions de Dones Rurals del País Valencià) i subvencionat per la Diputació.

En l'audiovisual, presentat per les codirectores Laura Mata i María Bernabéu (FADEMUR PV), cadascuna de les huit dones conta la seua història i les dificultats que s'han trobat en el seu camí cap a l'èxit. Es tracta d'empresàries d'edats variades i pertanyents a sectors econòmics tan diversos com l'hostaleria, la construcció, l'apicultura, el turisme rural, el cultiu de la tòfona, la producció d'oli, el transport i la indústria càrnia.

L'objectiu de la iniciativa ‘Dones referents en l'entorn rural’ és visibilitzar, reconéixer i donar veu a aquelles figures femenines que, a través de l'esforç i el sacrifici en un món ple d'obstacles per a elles, han fet de les seues empreses un referent en la seua zona. D'esta manera, es premia la seua dedicació, trajectòria i atreviment, donant veu a la seua història i negoci. “El que pretenem és incidir en el protagonisme i la importància que tenen les dones en el desenvolupament econòmic i social del medi rural”, ha subratllat la diputada d'Igualtat Eli García.

Perfils de les huit dones referents

Totes estes històries servixen com a exemples clars per a aquelles joves que viuen en l'entorn rural i que tenen al cap començar un projecte pel seu compte. “El que volem és que pensen que si nosaltres hem pogut elles també”, resumix Virginia Espinosa, enginyera forestal que es va decidir marxar-se de València a Aras de los Olmos per a fundar una companyia d'assessorament en el cultiu de la tòfona.

També cal destacar la història de Clementina Domingo, que va decidir tornar al seu poble, Gestalgar, després de ser mare per a comercialitzar mel de collita pròpia. “Gràcies a les noves tecnologies he pogut tirar avant el meu negoci sense renunciar a la maternitat”, ressalta. En la mateixa línia María Dolores Ferrando, dedicada a la producció i venda d'oli i els seus vincles amb el turisme a Requena, sosté que “la digitalització i l'e-commerce han obert moltes oportunitats per al món rural que van més enllà de sectors tradicionals com l'agricultura”.

Curiós és el cas de Yolanda Albert, que va estudiar música però que va acabar sent propietària de l'empresa de la seua família a Olocau, dedicada a materials de construcció, i que ha posat en marxa, gràcies a la seua creativitat, projectes innovadors com un piano per a sords o una botiga en línia en 3D. “Nosaltres som unes afortunades però moltes dones del món rural seguixen sense ser reconegudes”, afirma.

No són pocs els àmbits econòmics del món rural que estan absolutament masculinitzats i que, per això, estan plens d'obstacles per a les dones. Un d'ells és, clarament, el transport, al qual pertany la companyia d'autocars de Mercedes Gozálvez a Ayora, que reconeix “la difícil tasca de fer-se valdre en un sector copat per homes”.

Les protagonistes també han tingut paraules per a “totes aquelles dones que ens han precedit a nosaltres i que tampoc van rebre el reconeixement que es mereixien. Elles han sigut el nostre exemple i esperem que nosaltres aconseguim inspirar a moltes joves”, ha reivindicat Mercé Cuesta, que va fundar un projecte d'allotjaments rurals en municipis de La Serranía i Camp de Túria.

Finalment, els exemples d'Ana Ferrer, que dirigix una empresa càrnia a Chelva, i María Teresa Carrascosa, propietària d'un restaurant a Siete Aguas, servixen per a visibilitzar el paper de les dones en sectors molt tradicionals que normalment estan dirigits per homes. “Hem de deixar de ser les acompanyants dels nostres marits i passar a ser les protagonistes”, coincidixen.

Totes estes històries han deixat clar que les dones del medi rural resulten indispensables per a la seua vertebració territorial i social, i que són una font fonamental per a la innovació i l'emprenedoria en este mitjà.

III Fòrum Dipu

Durant la segona part del seminari, s'han analitzat, debatut i proposat solucions a la situació actual de les dones en l'entorn rural, a través de les intervencions de representants de diverses associacions de dones relacionades amb les organitzacions agràries, que han donat a conéixer la seua visió sobre este sector, així com del dia a dia de les dones agricultores i ramaderes.

Per a finalitzar, la diputada Eli García ha detallat les polítiques d'igualtat dirigides cap al món rural que s'estan duent a terme des de la delegació que dirigix. Ha assenyalat en concret el suport a l'associacionisme de dones, amb una inversió per a 2021 de 100.000 euros; les ajudes als ajuntaments per a l'elaboració dels plans d'igualtat, amb altres 100.000 euros de subvenció; i el desenvolupament de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que compta amb una ajuda de 565.000 euros.

A més, des de la corporació provincial s'està treballant en una altra sèrie de projectes nous per al present exercici, com és el cas de ‘Fem que les dones compten’, ‘Juntes millor’, o un estudi sobre la igualtat de gènere en el medi rural.