Paco García, regidor de Llíria. EPDA. Molts dubtaven de que l’emergència climàtica fora real, de que el canvi climàtic era sols una cosa d’uns pocs ecologistes alarmistes. Però, la realitat com sempre supera les previsions. I ja no és que ens trobem davant una possible o futurible alarma de subministrament energètic, ens trobem de ple en una alerta mundial on l’economia i les societats es veuran sacsades per com es produeix i qui controla les noves fonts d’energia. Tenim un planeta finit, on els recursos naturals fòssils, com el carbó, gas o petroli, que en els darreres segles han sigut la base de la producció i el creixement econòmic, estan començant a ser cars, difícils de trobar i en alguns casos, manipulats per uns pocs països que, a la més mínima els utilitzen en guerres de poder per obtindré majors beneficis o com a armes de sotmetiment massiu.
Com va dir un dels candidats a la Presidència dels Estats Units en una de les campanyes electorals, “és l’economia, estúpid”. On ja es deixava entre veure que les qüestions relacionades amb l’economia de la vida quotidiana de les persones i les necessitats més immediates eren i són lo realment important. En estos moments, esta frase ben bé la podríem canviar-la per “és l’energia, estúpid”, ja que les fonts de subministrament són i van a ser un factor clau en el desenvolupament i creixement futur dels nostres pobles.
Davant esta tessitura, els governs i els seus dirigents poden fer dos coses: una, aplicar la fórmula de l’infantilisme polític, tapant-se els ulls i negant la major, dient que no van aplicar cap mesura d’estalvi i racionalització mentre es busquen altres mesures de gestió i producció de noves fonts energètiques ( fet que castigarà als ciutadans sota els que governen); o per contra, comencen a fer seues les recomanacions que des de la Unió Europea s’estableixen per a reduir l’escletxa energètica i pogam generar estalvis que garantisquen el subministrament a persones i empreses.
Per això, des de la sobirania personal també podem actuar en dos direccions: actuar de forma individual amb accions que tinguen un impacte global, com les que se’ns proposen des la responsabilitat, el sentit comú i la col·laboració, o deixar-nos conduir pels populismes estúpids negacionistes, que ni aporten solucions ni ens paguen la factura de la llum o el gas. Estem en emergència climàtica. I això ja no és una teoria o una possibilitat, és un factor que afecta i molt a les nostres vides, a les economies i a les societats en les que vivim.
La petjada mediambiental de l’home sobre els sistemes naturals i productius comença a passar factura i hem de saber adaptar-nos. Ara és l’energia, però al nostre País sabem que també ens afecten altres elements com l’aigua, la producció dels recursos vegetals i animals, la desertificació, la desaparició de les costes, les gotes fredes o els incendis, etc. Per tant, hem de fer front a estos nous reptes com ja fa el Govern del Botànic i altres governs de progrés en la lluita contra el canvi climàtic i deixar de costat posicionaments estúpids, ja que l’estupidesa no ens farà lliures, sinó esclaus.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia