La "mort" del "pasodoble"

Vicente Sanz Viñuelas, cronista oficial de Llombai./EPDA

El món avança i nosaltres amb ell. Algunes costums, la majoria, es mantenen, altres es modifiquen o varien i algunes desapareixen. D’estes últimes, en ocasions hi ha una raó o explicació, però en ocasions altres ho fan silenciosament i sense “cap sentit aparent”. I en el present article vull fer una reflexió sobre un fet que vaig observant i que enguany, amb sorpresa i tristesa, he contemplat en Llombai. Un poble de músics, en una banda bicentenària que és la més antiga de la Comunitat Valenciana i possiblement d’Espanya (ja que tenim constància de la seua fundació en l’any 1818), i en la que la música està present bona part de l’any. Per tant, en un poble sensibilitzat i amant d’este art, les distintes músiques deurien de cuidar-se, tocar-se i perpetuar-se. Ara bé, en les festes, ja siga en els pobles veïns o ací en Llombai, enguany hem vist com una peça tant significativa, tan nostra i que a molta gent independentment de l’edat ens agrada, com es el pasdoble, ha sigut suprimida sense cap explicació de les diferents revetles i orquestres, així com de la pròpia xaranga de la banda. L’explicació, en principi, és que la majoria d’orquestres ara ja no toquen “això”. Però jo pregunte... tan complicat és ficar un parell de pasdobles a l’inici de la Verbena i donar content al personal? Ací en Llombai sempre havia sigut “costum” tocar-lo (de fet sempre era el tio Gorreta l’encarregat d’iniciar el ball amb ell), i seguidament ja començaven la resta de cançons. Sols un parell, no demanem més. Però mentre en altres pobles com La Font de la Figuera, on vaig ser convidat, vaig presenciar com son amants dels pasdobles, i inclús mantenen una nit el ball del mantó, ara en Llombai ja no toquen ni pasdobles, ni valsos, ni balls agarrats... amb el que una part de la gent més major, i altra igual no tan major, es veu afectada. A raó d’açò, i tenint present eixa frase del poeta Estellés: “Qui perd els orígens perd la identitat”, pense, i no soc l’únic, ja que altres persones també m’ho han comentat, que el pasdoble és una cosa nostra i no deuríem de perdre-la. A més a més, un altre tema que comentàvem era que al voltant de 2:00h posen “flying free” de pont aeri... com enviant a la gent “Mil·lenial” a dormir, quan esta era una cançó de les del final o de despedida a les 4:00h. I inclús la cançó Xiquilla... enguany ni s’ha escoltat. En fi, que cada orquestra és lliure, però pense que quan es contracten i venen a pobles... també deurien de tindre presents les costums locals i respectar a totes les edats, ja que costa molt poc donar content a la gent. No obstant açò... igual es que també estem davant de “la mort” del pasodoble. Qui sap. El temps dirà.