La Passejà de Sant Onofre recorrerà demà els carrers de Quart de Poblet

Passejà de Sant Obnofre a Quart de Poblet. EPDA

Els veïns i veïnes de Quart de Poblet rendiran demà homenatge al seu patró, Sant Onofre, com des de fa 293 anys, en la tradicional Passejà, declarada Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana en 2007. La processó votiva, en la qual el foc, la pólvora i la música tenen un protagonisme destacat, partirà a les 22.30 hores de l'Ermita de Sant Onofre i culminarà en la plaça de l'Església.

La Passejà se celebra en la nit de 9 al 10 de juny, vespra de la festa de sant Onofre. El pas del temps ha configurat diversos elements que caracteritzen la festa, fent-la peculiar i senyal d'identitat pròpia de Quart de Poblet. Estos elements són:

• La figura de sant Onofre, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, denominada afectuosament "la coveta", representa el moment en què el sant ermità rep la comunió de mans d'un àngel en la seua cova. Està datada en 1941 i el seu autor és l'escultor valencià Rafael Pérez Contel. Esta imatge és rèplica d'una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.

• La participació popular, representada per l'Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen el sant, darrere de l’anda, de manera informal i distesa.

• El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila de "coheters" de l'associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d'eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta.

• La música. Tant el grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribuïxen a assenyalar el caràcter festiu de l'acte.

El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Conten els majors que al finalitzar la primavera de 1723 la situació dels llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, a penes portava cabal, i les séquies feia dies que no portaven aigua.

Per esta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat els seus fills de Quart en eixa situació angoixosa. Però l'alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de pedra: Si les collites estaven debilitades, aquella pedra seria la pèrdua completa i el pas a l'inici d'una temporada de fam. Els llauradors van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l'horta, es van adonar que mentres al poble continuava caient la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.

L'Ajuntament de Quart de Poblet ha iniciat ja els tràmits per a aconseguir de l'Agència Valenciana de Turisme la declaració de municipi turístic, un reconeixement que, entre altres qüestions, li permetrà accedir a més ajudes i subvencions per al desenvolupament del projecte de turisme natural, cultural i patrimonial dissenyat des de la Regidoria de Turisme, que dirigix Maite Ibáñez, i aprovat recentment pel ple de l'Ajuntament.

En este sentit, l'alcaldessa, Carmen Martínez, i la regidora es van reunir recentment amb el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, qui es va comprometre a recolzar des de l'Agència Valenciana de Turisme la posada en valor dels recursos d'interés amb què compta la localitat, després de conéixer el projecte municipal, que té precisament en la festa de la Passejà de sant Onofre un dels seus pilars fonamentals, junt a la Ruta de l'Aigua.