La població de Vilamarxant s?interessa per conéixer els seus orígens com a poble Entre divendres
passat i ahir dilluns, més de 70 veïns i veïnes de Vilamarxant han visitat les
prospeccions arqueològiques que un equip de la Universitat de València està
duent a terme a la plaça del Castell per determinar l’origen del mateix i de la
muralla que envolta la zona, alhora que per esclarir els inicis de la població
de Vilamarxant.
Les visites
han estat dirigides pels arqueòlegs David Vizcaíno i Pau Armengol i per la
professora d’Història de la Universitat de València, Ester Alba.
La trobada
d’estes cites ha tingut lloc a la plaça de l’Església, on el grup
d’investigadors ha explicat a les persones assistents la possibilitat que en
este espai hi haguera una mesquita musulmana anterior al temple cristià, un fet
del qual hi ha documentació del segle XIV.
Una vegada
a la plaça del Castell, Ester Alba explicava a les persones assistents
divendres passat les fases de la investigació que consistixen en una primera
part centrada en els sondejos sobre el terreny; i una altra que abasta el
treball bibliogràfic i documental que està duent-se a terme a l’arxiu municipal
de Vilamarxant, al de València, al de la Corona d’Aragó i al de Toledo.
Després, es
durà a terme una recreació en tres dimensions del que era la muralla i la zona
del Castell i, de manera paral·lela, especialistes en època islàmica
determinaran les alqueries que conformaren els orígens del municipi, basant-se
en el sistema de regadiu i de séquies.
El treball
està donant resultats molt positius
Com
explicava Ester Alba, “de la nostra història ens arriben fragments que
nosaltres hem d’anar unint i reconstruint”. I això és el que està fent-se a
Vilamarxant a través de les prospeccions que estan duent-se a terme des del mes
de juny. A més, l’equip de la Universitat de València considera que el Castell
de Vilamarxant i el que està trobant-se als seus voltants són de les troballes
islàmiques millors conservades a tota la Comunitat Valenciana.
Per això,
ha sigut necessari avaluar no només el que es veu, sinó també el subsol de la
plaça. Allí s’han trobat restes de la muralla islàmica que hi havia al nucli
antic de Vilamarxant i que estaria datada entre els segles XI i XIII. A més,
divendres passat, l’equip investigador va descobrir l’espai d’una porta
islàmica d’accés a la plaça, de la qual tenien les seues sospites però sense
una evidència física que ara ja hi ha.
Així, han
relatat a les persones assistents que la muralla és d’època almohade, és a dir,
de l’última època musulmana: la més convulsa i de lluita, just abans de la
conquesta cristiana.
Donat el
volum i la profunditat dels estrats trobats, es determina que la nostra
localitat va començar a construir-se a partir d’esta època, quan els anomenats
castells eren emprats com a elements defensius i per a protegir a la població
dels atacs i amenaces.
L’equip
investigador també ha explicat que la morfologia de les construccions
islàmiques és ben diferent a l’actual. En aquella època no solia construir-se
sobre superfícies planes, sinó que s’aprofitaven les rampes, colzes i
desnivells com a fonaments propis de les construccions i, alhora, com a
elements defensius.
Estes
hipòtesis s’han extret d’un primer sondeig positiu fet a la zona. En un segon
sondeig obert a l’atzucac s’han trobat també testimonis constructius de l’època
musulmana. Allí hi hauria una mena de pati defensiu que tindria la muralla a
pocs metres i que estaria connectat amb un altre pati semblant però a un nivell
inferior, a prop de l’actual Biblioteca municipal. Estos patis de diferents
nivells i dins de la zona amurallada també eren emprats com a construccions
defensives, per tal de tindre a l’enemic sempre visible.
En
este segon sondeig s’han trobat diferents peces ceràmiques de diverses èpoques
que, una vegada extretes, es classifiquen i cataloguen.
S’ha trobat
interessant ceràmica almohade, dels segles XII i XIII. Junt a estes peces
hi ha elements d’altres segles, ja d’època cristiana. Tant Ester Alba, com
David Vizcaíno i Pau Armengol han mostrat als veïns i veïnes les diferències
quant a textura i color de la ceràmica de cada època.
L’equip
investigador ha expressat en les dues jornades de visites la seua sorpresa per
la gran quantitat de peces i d’elements arquitectònics en bon estat que han descobert
a Vilamarxant. Segons Ester Alba, estem parlant d’un Bé d’Interés Cultural
(BIC), un monument nacional que, en altres èpoques, no va rebre la protecció
necessària. Amb tot, segons la historiadora, “hem de reconèixer la tasca dels
guardians i guardianes d’este Castell. Eixes persones que han habitat esta
plaça des de fa dècades i que, sense la seua presència, haguera sigut
impossible la seua conservació”. Per això, insistia, “la col·laboració veïnal
és fonamental perquè esta investigació siga exhaustiva i ens aporte les dades
més fidels possibles”.
L’alcalde
de Vilamarxant, Jesús Montesinos, també ha afirmat que “el nostre patrimoni és
part de la nostra història i forma part d’allò que ens identifica com a poble.
Descobrir-lo i conservar-lo ens ajudarà a créixer com a societat amb uns
fonaments sòlids i a ser conscients de la riquesa històrica i cultural del
nostre municipi; coneixements amb els quals educarem les generacions futures”.
Esta iniciativa de visites
obertes ha estat organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana de
l’Ajuntament de Vilamarxant per fer partícip tota la població de la proposta
dels Pressupostos Participatius triada pels veïns i veïnes en 2016. A més,
divendres també va tindre lloc una visita organitzada per l’Associació Cultural
9 d’Octubre.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia