Elo Chamarro. EPDA La pobresa energètica es defineix com la incapacitat d'una llar de
satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seues
necessitats bàsiques. Mentre que les causes que generen aquesta
precarietat energètica són ben diverses: baixos ingressos econòmics,
qualitat insuficient de l'habitatge, preus elevats de l'energia, preus
elevats de l'habitatge... les seues conseqüències en el benestar són
també variades: temperatures de l'habitatge inadequades, incidències
sobre la salut física i mental (incloent mortalitat prematura
d'ancians), risc d'endeutament i desconnexió del subministrament,
degradació dels edificis, balafiament d'energia, emissions, etc.
Fa poc dies coneixíem una dada esgarrifosa de l’Associació de Ciències
mediambientals: en l’últim any, més de 800 valencians van morir com a
conseqüència de l’agreujament de les malaties causades per la pobresa
energètica, segons la OMS a l’Estat espanyol fins a 7200 decesos podrien
evitar-s’hi si s’eradicara aquest problema. Sí, perquè la pobresa
energètica mata, i al País Valencià amb xifres superiors a les dels
accidentes de trànsit.
Us en done unes quantes dades més: els valencians tornem a encapçalar
una fatídica estadística, la més alta de l’Estat espanyol, que diu que
un 13,5% de llars és incapaç de mantenir una temperatura adequada a
l’hivern. Diversos estudis afirmen que patir pobresa energètica deriva
en altres malalties molt més greus tant físiques com mentals, com ara
asma, artritis, reumatisme o fins i tot depressió. Encara una altra:
mentre a Europa el rebut dels subministraments bàsics de llum o gas s’ha
incrementat entre un 20 o 30%, a l’Estat espanyol l’increment és del
60%.
Arribat a aquest punt, cal ara destacar la manca d’autocrítica i de
resolució davant aquest problema de qui confon fer polítiques socials
justes, amb fotografiar-se repartint menjar. Parle de la foto del PP
saguntí en acte de caritat amb els seus conciutadans: humiliant. Qui ens
governa, qui té les ferramentes perquè la gent no arribem a eixe extrem,
es val no de polítiques actives sinó de caritat pròpia d’altres èpoques
i societats.
La pobresa és una decisió política. En les mans dels governs està
legislar, regular per pal•liar-la i intentar eradicar-la. Vull destacar
en aquesta línia les declaracions de la secretària general d’ERPV, la
saguntina Núria Arnau: “si no ho fan, demostren una vegada més que només
governen per als interessos de les grans empreses i d’esquenes als
problemes de la ciutadania”.
Precisament la gent d’Esquerra Republicana treballem per aportar
solucions i fer polítiques socials i justes per als nostres veïns, com
ja férem al maig de 2013 presentant mocions municipals per impedir que
es tallaren els subministraments de serveis bàsics a persones amb
problemes econòmics i risc d’exclusió social. En altres àmbits, exigim
al Govern Espanyol que deixe d’impugnar davant del Constitucional
decrets que pal•lien els efectes de la pobresa energètica; que faça la
transposició de les directives europees i que defense els interessos de
la ciutadania i no de les companyies elèctriques.
Certament difícil aquesta última exigència, perquè l’ambició i la
desmesura condiciona el disseny de l’Estat espanyol de “portes
giratòries” per les quals molts que han governat entren després als
consells d’administració de companyies energètiques.
Un altre motiu més per començar a decidir si no ens convé més als
valencians i valencianes dissenyar un nou model energètic dins d’un
estat propi, diametralment oposat al de l’Estat espanyol i, per tant,
transparent, amb lliure competència i que, per damunt de tot, garantisca
l’accés de la ciutadania als subministraments bàsics.
Perquè el llarg i fred hivern en què ens fan viure pot acabar. Només cal
que els valencians i valencianes ho decidim.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia