La pobresa

L’altre dia llegíem el següent titular: “Tres de cada 10 menors estan en risc de pobresa en Morvedre” és una de les vegades que estem dins de la mitjana. Comencem amb números, Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb major taxa de risc de pobresa i exclusió social infantil, amb un 31,3%, només per darrere de Romania i de Bulgària. Segons ha revelat un informe de Save the Children, un de cada tres xiquets espanyols viu per davall del llindar de pobresa, pateixen manca material severa o viuen en llars amb baixa intensitat d’ocupació.

L’estudi publicat ha analitzat 14 països europeus i ha demostrat que cap estat del continent està lliure de la pobresa infantil. Actualment, quasi 20 milions de xiquets en tota Europa viuen en situació de pobresa o exclusió social.

La dada de la pobresa infantil s’havia vist reduït en els últims anys, però ha tornat a augmentar en 2020 a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. Concretament, abans de la COVID-19, 18 milions de xiquets, aproximadament un de cada quatre, creixien en risc de pobresa o exclusió social en tota la Unió Europea. Després de la crisi sanitària aquesta xifra ja ha aconseguit els 20 milions i pot augmentar si no es prenen mesures urgents.

L’informe ha posat també de manifest la carestia d’habitatge social a Espanya, on el percentatge sobre el parc total és “un dels més baixos a nivell europeu”. La privació d’habitatge, viure en condicions inadequades i d’amuntegament i el risc de desnonament són “la realitat quotidiana de la majoria dels xiquets i xiquetes que s’enfronten a la pobresa a Europa”.

I quina seria la solució? Continuar demanant que s’augmenten les ajudes econòmiques directes als xiquets i a les famílies, les ajudes a la criança es troben entre les més baixes de la UE. Cal reforçar l’Ingrés Mínim Vital perquè, al costat de les rendes mínimes autonòmiques, abast a les famílies en situació de pobresa i no sols en situació de pobresa severa. En definitiva prioritzar.