LA UNIÓ denuncia preus molt per davall dels costos de producció en esta campanya del raïm de vi

La Unió Llauradora denuncia la forta crisi que patixen en esta verema els productors de raïm de vinificació de la Comunitat Valenciana amb preus molt per davall dels costos de producció i sense un suport en forma d'ajudes per a la verema en verd per la negativa de la Conselleria d'Agricultura a concedir-les enguany malgrat les reiterades demandes de l'organització i del sector.

La situació en esta campanya és bastant desastrosa i molts viticultors continuen sense comptar amb contractes i sense saber quant rebran per la seua collita. La major part dels preus que s'oferixen als agricultors estan molt per davall dels actuals costos de producció, en alguns casos no arriben ni tan sols a 0,20 €/kg, i que són els mateixos que es pagaven en la dècada dels 80 i 90. "Són preus molt allunyats de proporcionar la rendibilitat necessària perquè els agricultors continuen avant amb la seua explotació les pròxomes campanyes", assegura LA UNIÓ.

Per a LA UNIÓ, "els cellers comercialitzadors abusen de la seua posició de domini i incomplixen la Llei de la Cadena Alimentària i eixe enfonsament dels preus amenaça la viabilitat de centenars d'explotacions familiars en les zones productores de la Comunitat Valenciana que podrien abandonar si persistix. Les pèrdues de la passada campanya es podrien incrementar en esta amb escreix".

Davant la previsió d'este panorama, LA UNIÓ va sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura ja en el mes de gener passat que fora sensible davant la crítica situació dels productors i concedira ajudes per a la verema en verd. No obstant això, el departament dirigit per Miguel Barrachina s'ha negat en tot moment i ara els viticultors en este context de greu crisi no poden accedir a estes ajudes. L'objectiu per a LA UNIÓ amb esta petició era retirar un volum de vi que permetera restablir l'equilibri del mercat.

El sector afrontava esta campanya amb moderat optimisme, confiant que la qualitat del producte i la menor pressió dels excedents permetera una evolució més equilibrada del mercat, però res més lluny de la realitat. Els descensos de collita no estan influint en uns millors preus, més aviat al contrari. L'última estimació situava la collita en tota Espanya al voltant dels 31,5 milions d'hectolitres, la qual cosa suposa una baixada significativa respecte a les previsions inicials. Esta reducció es deu principalment a les altes temperatures registrades durant el mes d'agost, unides a la falta de precipitacions, que han afectat a tota la vinya i de forma més acusada de secà. El resultat és un menor pes dels raïms, que explica la nova retallada en la producció estimada.

Quant al tancament de la campanya 2024/2025, les existències finals totals de vi es van situar en 30,6 milions d'hectolitres, la qual cosa suposa un 1,42% menys que l'any anterior i un 13,18% per davall de la mitjana dels últims cinc anys. Per part seua, les exportacions espanyoles de vi van tancar la campanya passada amb una caiguda del 6,7% en volum i en el primer semestre d'enguany malgrat suavitzar-se també han baixat un 2,4%.

Malgrat disposar d'un volum bastant inferior, la qualitat del raïm és bona, i fins i tot excel·lent en determinades denominacions d'origen, gràcies a una maduració adequada i a l'equilibri del sucre i acidesa.

Luis Javier Navarro, vicesecretari general de LA UNIÓ i productor de vi, assenyala que estem immersos en una "crisi estructural del sector del vi en la Comunitat Valenciana, provocada per unes cotitzacions ruïnoses, un preocupant descens del consum i agreujada pels efectes del canvi climàtic o mesures comercials com els aranzels de Donald Trump i ara rematada per la insensibilitat del conseller Miguel Barrachina negant-se a donar ajudes als viticultors valencians per a la verema en verd".

Navarro indica que la verema en verd era "un pas imprescindible per a assegurar les rendes de les persones viticultores valencianes i per a equilibrar el mercat en un marc de forta crisi de demanda. Este mecanisme no pot resoldre els desequilibris estructurals, però pot ser molt valuós per a reduir la producció per damunt de la mitjana en situacions conjunturals".