LA
UNIÓ de Llauradors estima en una valoració inicial les pèrdues
directes en el camp valencià de les tempestes acompanyades de pedra,
pluja i vent d’aquest cap de setmana en més de sis milions
d’euros, dels quals bona part se circumscriuen a la comarca de
l’Alt Vinalopó a Alacant i sobretot a tres termes municipals
(Beneixama, la Canyada i Camp de Mirra).
Els
danys al final són mínims malgrat la gran grandària de la pedra
caiguda encara que caldrà esperar a l’evolució dels cultius per a
veure si són superiors. Precisament aquesta ha sigut la clau per a
no lamentar més pèrdues. Al tindre un elevat volum les pedres van
caure de forma més neta i es va minimitzar l’afecció. A les
pèrdues directes en el camp no obstant això caldrà afegir les
ocasionades en les infraestructures agràries (camins, marges,
instal·lacions de reg per degoteig, etc.,) que deuran anar
valorant-se en els pròxims dies per part dels municipis afectats.
La
zona més danyada pels efectes de les tempestes i la pedra se situa
en les comarques de l’Alt Vinalopó, l’Alcoià i el Comtat,
sobretot amb epicentre en la localitat de Beneixama i els municipis
limítrofs de la Canyada, Camp de Mirra, Biar, Banyeres, Villena o
Muro d’Alcoi. Allí s’han vist afectats fonamentalment els
cultius de l’olivar, ametla, vinya i hortalisses.
L’Ajuntament
de Beneixama estudia la possibilitat de declarar zona catastròfica
el seu terme municipal. Només en tres municipis de l'Alt Vinalopó
(Beneixama, Camp de Mirra i la Canyada) les pèrdues directes en el
camp són superiors als 3 milions d'euros. Ha quedat afectada el 60%
de la collita d'olives en unes 3.400 hectàrees, el 80% de la collita
d'ametla en unes 200 hectàrees, el 100% de la de raïm de vi amb un
milió de quilos afectats i unes 40 hectàrees d'hortalisses. Els
danys en infraestructures són incalculables.
Pel
que es refereix a la província de Castelló els danys en el camp se
centren en les comarques de la Plana Alta i l'Alcalatén i en menor
mesura en la Plana Baixa o el Maestrat. Hi ha sobretot una franja
danyada de raïm de vi entre la Vall d'Alba i les Useres i una altra
en les localitats de Alcossebre, Torreblanca i Cabanes amb cítrics i
hortalisses. En aquest últim cultiu l'afecció va del 20 al 50%,
segons localitats. La pedra era gran grandària encara que barrejada
amb abundant aigua. Les pèrdues directes en el camp en aquesta
província seran superiors al milió euros encara que els principals
danys se situen en les infraestructures agràries, encara per
avaluar, a causa de la intensitat de la pluja en poc espai de temps i
per la força del vent.
En
la província de València les comarques més afectades per la pedra
són la Ribera Alta i Ribera Baixa, la Safor, la Vall d’Albaida, la
Costera, Utiel-Requena i els Serrans amb unes pèrdues directes en
les explotacions agràries d’uns dos milions d'euros. En la Ribera
Alta pràcticament va afectar a una gran extensió de tota la comarca
encara que els danys són molt variables i inferiors al que es podia
preveure després de la grandària de la pedra caiguda. “Les pedres
que queien eren molt grans però aïllades i clares, per això
l’impacte no ha sigut en tots els fruits. És pitjor moltes pedres
d’inferior grandària que les que han caigut en aquesta ocasió,
encara que on ha impactat la pedra gran la destrossa és brutal”,
assenyalen llauradors afectats en la comarca de la Ribera. Els danys
se centren en els cultius de cítrics, fruiters i hortalisses. Caldrà
veure l'evolució posterior de l’impacte de la pedra en un cultiu
bastant sensible com és el del caqui i comprovar com cicatritza.
En
la comarca de la Costera la zona més afectada és la compresa en les
localitats de Lloc Nou d’en Fenollet, Xàtiva, Barxeta i la Llosa
de Ranes. Les pèrdues en algunes parcel·les van del 50 al 70% en
cítrics, hortalisses i caqui. A la Vall d'Albaida els danys se
centren a Bocairent. En els Serrans la localitat més afectada és la
Llosa del Bisbe i a Utiel-Requena, sobretot en els termes municipals
de Venta del Moro i Caudete de las Fuentes.
LA
UNIÓ sol·licita a les Administracions Públiques (Govern central i
Generalitat) una sèrie de mesures compensatòries per a pal·liar
les pèrdues. Demana una reducció de mòduls fiscals per als
llauradors i afectats, la condonació o tornada del pagament de l’IBI
de Naturalesa Rústica corresponent a l'actual exercici i del
pagament de les quotes de la Seguretat Social per als llauradors
inscrits en el Règim Especial Agrari; així com préstecs
bonificats.
En
relació a les assegurances agràries LA UNIÓ demana que s'agilitzen
els peritatges i s’estudie fer més atractiu l’actual assegurança
de l’olivar donat que el seu nivell de contractació en les zones
productores és molt escàs. Precisament en l’Alt Vinalopó,
comarca més afectada, la major part dels productors d’olivar no
tenien contractada l’assegurança i per això LA UNIÓ demana
ajudes amb caràcter excepcional per a ells ja que l’assegurança
no s’ajusta a les necessitats dels llauradors.
També
demana que se sufraguen, prèvia presentació de la corresponent
factura de compra, el producte fungicida i els treballs d'aplicació
per a evitar l’aparició de fongs i malalties en les explotacions
agrícoles.
Així
mateix demanda LA UNIÓ la urgent reparació de les infraestructures
danyades per aquestes tempestes amb la finalitat de que els
professionals agraris puguen continuar amb la seua activitat normal
en el camp.
Malgrat
tot l’anterior la valoració global de les recents pluges és molt
positiva i beneficiosa per al camp després de la sequera que es
porta arrossegant. Les pluges serviran per a estalviar algun reg,
recarregar els aqüífers, netejar els arbres de possibles plagues i
regenerar les pastures. LA UNIÓ reitera als llauradors la necessitat
de contractar una línia d'assegurances agràries perquè es tracta
del millor instrument a l’abast d'ells per a compensar una pèrdua
de renda com la que ocasiona un sinistre climatològic que no es pot
preveure.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia