L'adéu de Carmen Alborch

Les cames de Laia.

Esta setmana em pilleu una miqueta fluixa. Potser perquè he estat a l’hospital amb ma mare. Realment no ha sigut tan fort com pensàvem. No obstant això, ja ens han dit que, per l’edat que té, el més normal és que cada dia tinga alguna dolència nova. Pense que açò no acaba més que començar. Pobra! Ja no és la que era. Sempre tan activa i amb el seu geni. Ara es deixa fer. Tot siga que acabe vivint una altra volta al poble.

Sortosament, abans d’estos dies de patiment, havia desconnectat una miqueta. Estiguí a Saragossa, en les festes del Pilar. Tinc una bona amiga allí. Ens va convidar a Gonzalo i a mi. Els carrers estaven a gom, com si foren falles. Em va resultar molt curiosa l’ofrena per l’espontaneïtat de la gent. L’oratge no va ser especialment bo.

Uns dies abans, ací a Sagunt, ens quedàrem amb ganes de vore les Senyeres pel carrer. He vist en una fotografia que l’alcalde Quico anava mudat. M’agradava la corbata i crec que és un regal.

Estos dies d’hospital m’ha donat per a llegir i rellegir la premsa comarcal. He vist que a Benavites han fet unes jornades dedicades als ajuntaments. A mi no és un tema que m’il·lusione però el que admire és com organitza activitats l’alcalde. És un poble xicotet que continua fent coses. M’haguera agradat haver estat per escoltar el meu admirat Pere i el meu estimat alcalde de Faura. Toni Gaspar sempre està de moda. Així i tot no entenc ccom si és president de la Diputació pareix que últimament vullga acabar amb eixa institució. La periodista Anun pense que va estar per allí. Jo en una altra vida vull ser com ella. Té una lluentor especial.

Per cert em quedí amb ganes d’estar a Quartell en l’acte de les bandes amb Mariajo. Estava amb ma mare a l’hospital. Feren allí l’acte dels premis comarcals. Va presentar-lo la periodista Palmira. Crec que és de les millors professionals que tenim a la comarca. El dia menys pensat li oferixen un programa de ràdio nacional i se’n va, Ara crec que ja en fa algun des de València.

Es veu que última hora la gala de les bandes no es va fer a Gilet per les pluges. La veritat és que va caure molta aigua. Esta setmana hem agafat la bici Gonzalo i jo. Hem vist com el riu té aigua no sols per Sagunt sinó també per Petrés. Pel camí vell de Terol, especialment per Albalat i Estivella, està molt bonic.

Acabem d’eixir d’unes festes i ens en clavem en unes altres. Ara ve halloween. No és que no m’agrade. Simplement no l’entenc. A mi m’ha pillat major. Per això, el fet que a Faura vullguen fer una festa d’Espantacriatures en la biblioteca m’agrada. Jo recorde de xicoteta que la meua iaia la nit d’ànimes ens contava històries i torrava castanyes. Encara veig el ciriet que tenia a la cuina per a recordar els morts. Ara tot ha passat però m’agrada això de recordar els monstres valencians.

Estic acabant l’article i m’arriba la notícia que ha faltat Carmen Alborch. Tenia debilitat per ella. El llibre de “Libres” i també el de “Solas” m’agradaren. Crec que ha sigut d’eixes persones que amb el seu comportament ha ajudat al fet que les dones canvien. A voltes he de reconéixer que he intentat imitar-la. M’agradaria escriure com ella però és impossible fer-ho. Sols em queda desitjar que descanse en pau i que no oblidem la seua trajectòria de vida.