L'Ajuntament de Sagunt ret homenatge a Vicent Graullera tresorer i directiu del club Sagunt Futbol Base

Homenatge a a Vicent Graullera. EPDA

L'Ajuntament de Sagunt ha retut homenatge amb una placa com a reconeixement a Vicent Graullera, tresorer i directiu del club Sagunt Futbol Base. Este acte ha tingut lloc al Camp de Xulla, que a partir d'ara passa a denominar-se Camp de Xulla Vicent Graullera, al qual han assistit l'alcalde de Sagunt en funcions, Quico Fernández; el regidor d'Esports en funcions, Miguel Chover; el president del Sagunt Futbol Base, Antonio Hernández; i la viuda de Vicent Graullera, Irene Fita.

L'alcalde de Sagunt en funcions, Quico Fernández, ha destacat la vàlua de Vicent Graullera i la decisió de posar-li el seu nom als camps municipals: “En primer lloc, segurament per la dedicació que Vicent ha tingut amb el futbol base, però més enllà d'eixes qüestions hi ha una, jo crec que molt important, que Vicent és una d'eixes grans persones, d'eixes bones persones que no fa falta esperar que desapareguen per a comprovar-ho, per a demostrar-ho cada dia al carrer, en el camp, en qualsevol circumstància. Un senyor de cap a peus i que jo crec que tots els saguntins i totes les saguntines sempre el tindrem present com un exemple d'una persona que sempre sap estar i que et transmet eixa bonhomia, eixa idea del que és una bona persona. Vull fer este homenatge també a la família, a tota la família també del futbol base en nom de l'Ajuntament i de tota la ciutat. I crec que ha sigut una decisió molt encertada.”

El president del Sagunt Futbol Base, Antonio Hernández, ha ressaltat la labor de Vicent Graullera “per tot el que ha fet pel futbol base durant moltíssims anys.” També va destacar la col·laboració de l'Ajuntament perquè esta instal·lació municipal porte el nom de Vicent Graullera.

Irene Fita, viuda de Vicent Graullera, va recordar la dedicació del seu marit al futbol base: “Vicent era especial, una bona persona, que s'implicava el màxim pels altres i estava orgullós del seu club, Futbol Base Sagunt. Sempre deia que era la seua segona família, plena de persones d'ací, d'allà, que a través del seu esforç i treball, constanza i amistat van donar vida a este gran projecte”. Va acabar donant les gràcies a tothom i a “Vicent per ser i donar-nos tant i gràcies per guanyar l'últim partit de la teua vida.”