Maria Josep Soriano N’hi han molts tipus d’aranyes. L’aranyeta del nostre conte és de color violeta i viu en el bosc. Fins allí s’acosta una papallona.
-Què bonica papallona!- li diu al seu iaio, que és una perillosa aranya d’ulls rojos.
-Sí, però és el teu menjar. Les aranyes mengem papallones-.
-Però jo no vull menjar-me-la, jo vull ser la seua amiga-.
Mentre tant, la papallona s’acosta perillosament a una planta carnívora i...
-Iaio, la planta carnívora ha atrapat a la papallona! - .
-No et compliques la vida. Les plantes carnívores han de menjar-.
Però l’aranyeta no fa cas i salva a la papallona.
Aleshores, la planta carnívora enfadada, es llança per l’aranyeta i estirant, aconsegueix trencar el fil de la seua teranyina.
És en eixe moment, quan la papallona, s’acosta volant i la rescata.
Aquest conte pot tenir diverses interpretacions i vos convide a especular sobre elles.
De segur moltes de vosaltres s’identifiqueu amb l’aranyeta violeta que es rebel·la contra les imposicions patriarcals.
De segur moltes de vosaltres s’identifiqueu amb la sororitat que es desprèn de l’ajuda mútua entre aranyeta i papallona.
Ser una aranya violeta no és fàcil, però intentar-ho, no sols és possible sinó imprescindible en una societat com la nostra on encara existeixen eixos fils que es nuguen a antics prejudicis, eixos deures que ens condicionen, eixos drets que se’ns neguen, eixes violències que ens maten.
Tinc l’esperança que al final del conte, l’aranyeta i la papallona, s’enlairen per trobar altres insectes i que amb una somrient però ferma reivindicació, van omplint el bosc de moltes tonalitats violetes.
Ens veiem en eixe bosc el 8 de març.
Per cert, qui penseu que és la planta carnívora?
*Agraïment a Violeta Monreal pel seu conte “La araña violeta” Ed. ANAYA, part del qual m’ha servit per il·lustrar aquest text.
Comparte la noticia