Les cicatrius del nostre territori

Teresa García.

Sagunt és una ciutat antiga, robusta en el seu enclau Mediterrani, porta oberta al comerç des de temps immemorials i de trànsit cap allò que es coneix com Aragó des de les civilitzacions antigues.

Un territori vell i savi conserva amb ell cicatrius antigues, conseqüència de la interacció de l’home amb el medi que l’acull, algunes de les quals s’han convertit en riquesa cultural i patrimonial, altres, testimoni sord del dolor que l’home li causa a la terra.

Sagunt ha conviscut amb les pedreres des dels seus inicis com a ciutat. Tota la muntanya del Castell ens ha deixat la cicatriu ibèrica de l’extracció de pedra per la construcció d’antigues muralles i ports. El Teatre Romà, el Castell, les nostres esglésies i catedrals, no sols les de la ciutat, també les de València, han nascut de les pedres que li hem arrancat a les nostres muntanyes, deixant-li cicatrius.

Cicatrius, que han guarit i s’han convertit en riquesa (ambiental o patrimonial) o cicatrius que encara no han estat tancades i constitueixen una agressió cap al nostre paisatge i l’entorn que ens acull i ens permet desenvolupar la nostra vida.

Per a que eixes cicatrius que encara romanen obertes als voltants de la nostra ciutat tanquen de forma correcta, hem de fer un esforç important per a que aquells que són responsables de les mateixes, es prenguen amb la mateixa seriositat el fet d’arrancar pedres, com reconstituir el buit de les cicatrius que deixen.

La restauració de la Pedrera del Castell, fou un projecte per fer sanar una de les cicatrius més importants, que va acometre l’Ajuntament per què el causant de la mateixa ja no existia. Si que existeixen responsables d’altres pedreres com la Pedrera de Montíver, on de la fermesa d’un precinte per part de l’Ajuntament, amb el soroll que va causar, va nàixer la col·laboració i la posada en marxa d’un projecte, que per fí es materialitza, on no només es recuperarà la zona agredida, permetrà, a més a més, la realització d’una activitat que econòmica, amb els beneficis que li reportarà a l’Ajuntament, i qui sap si també, conèixer el nostre patrimoni geològic, donat l’exemple d’estratificació que ha deixat entreveure eixa ferida.

Qui treballa amb l’Ajuntament amb el respecte que aquesta administració mereix, mostrant les seus cartes, de forma oberta i amb esperit de col·laboració i voluntat per resoldre problemes, obté el mateix, des del rigor i la fermesa dels actes administratius, aconseguint entre totes les parts implicades el major benefici social, econòmic i ambiental.

Seguim aquest exemple, amb altres cicatrius encara més grans.