Les dones som tots i totes

Les cames de Laia.

Esta setmana comence el meu article amb un títol especial. Una altra dona ha mort per violència de gènere. Ara ha sigut a Port Saplaya. Coneixia el local de sos pares i és com si eixe assassinat haguera ocorregut al portal de ma casa. Ahir em va ser impossible anar a la concentració però no me la lleve del cap. Em pose trista. També ho faig quan llig que en un centre escolar de la nostra ciutat una xica llançava insults racistes a dos companyes o que un home agredix en la plaça de Sant Joan de Ribera a una dona. A voltes no sé en quin mon vivim.

Sort que tenim una notícia positiva. El Fertiberia ja està en la lliga Asobal. No soc xica d’handbol però ho he viscut quasi en primera persona gràcies a la meua amiga Yolanda. No s’ha perdut cap partit. Totes les setmanes em contava com anava l’equip. He vist en el PDA que l’alcalde Quico els va rebre en l’Ajuntament. M’ha donat una miqueta de pena vore’l en l’escala perquè ja no tornara a fer-se fotos com a alcalde. Crec que soc una miqueta sentimental. Així i tot, tinc ganes de conéixer al jovenet socialista que serà alcalde. Guapo és i sembla intel·ligent. També em sap mal que no seguisca l’alcalde de Canet. Pareixia que li posava a tot molta il·lusió. Des dels pròxims dies, podrà dedicar-se més als festejos taurins.

Sabeu una cosa? He aprovat la primera part de l’examen de valencià. Estic contenta. Ara prepare la segona part. Confie que m’isca bé perquè em passe el dia escrivint en valencià. Espere que els temes que em toquen siguen fàcils.

Gonzalo m’ha contat l’accident que ha passat. Es veu que ha sigut molt aparatós. Ell l’ha vist de casualitat perquè a eixes hores no circula per allí. Pareix que han estat implicats tres vehicles. Cada vegada em fa més por el cotxe i preferisc anar en tren. Cal que no tarde a arribar al Port. Així no agafaríem el vehicle particular.

Estes setmanes està cansada ma mare. Pareix que li falte l’aire. Havia passat uns dies agradables i prou activa. Es passa el temps en la butaca. Em toca anar totes les vesprades per controlar-la una miqueta. Ja li he guardat les mantes i la roba d’abrigar en el traster.

La veritat és que tinc poc de temps per a mi. L’altre dia agafí la bici i pel camí vell de Terol aní a quasi tots els pobles de la comarca. En arribar a casa tenia un bon sopar del meu xic. Més tard vaig entrar al dormitori. Estava a fosques i il·luminat amb uns ciris. Feia olor d’aromes naturals. És normal que em relaxara i em deixara fer un extraordinari massatge amb oli. Els meus pits quedaren lluents. Ja vos podeu imaginar com va continuar tot.

Per cert vull tornar al facebook. Fa temps que no escric res. La gent pensara que m’ha passat alguna cosa. La veritat és que amb tanta faena no me’n recordé mai. Em succeïx el mateix amb els versos eròtics. No trobe el moment per a continuar inspirant-me.

Vos he de deixar. La dutxa, el maquillatge i una nova jornada de treball m’està esperant. Besets per a tots i totes.