Lluís Mesa. EPDA Este és un dia en el qual no havia pensat d’escriure. La secció
ix a la llum dimecres. Però l’atac d’ahir a la llibertat
d’expressió m’ha impulsat a escriure 25 línies en un paper. És
el meu desig de fer front a la barbàrie del 7 de gener i a
qualsevol altra. És l’impuls de qui se sent agredit i vol fer-ho
públic. Un agafa cada dia este teclat amb el desig d’expressar
allò que pensa. Intenta fer-ho el millor possible. Hi ha vegades que
estàs més encertat.
Tot sembla més redó perquè has trobat la frase correcta. No
t’has repetit excessivament i, el més important, creus que has
comunicat el que volies dir. Alguna volta te trobes recriminat per
haver errat. A voltes t’han hagut de corregir el que havies escrit.
També t’han fet crítiques injustificades sense trellat o poc
raonades. Tot això i molt més passa als que escrivim. És
assumible. Fins i tot en alguns casos saludables.
Els que teclegem som gent pacífica i raonadora. No estimem la
violència ni les guerres. És clar que alguns veuen en l’escriptura
una eina per fomentar l’odi i l’enfrontament. Són els invasors
d’un món que no els pertoca. Sens dubte els autors d’articles o
de llibres tenim el nostre ideal. Tindre’ls els genera
necessàriament debat i tensió amb qui no pensa de manera semblant.
Però al cap i a la fi s’establix sempre un diàleg per tens que
este siga. Els que no ho veuen així no són part de les lletres.
L’atemptat contra el setmanari “Charlie Hebdo” no és un cas
localista.
Ens afecta totes les persones que escrivim. Eixos periodistes, amb
el seu estil, llançaven crítiques a un tema que forma part de la
societat, en este cas la religió. Tots i totes escrivim cada dia
opinions al voltant d’eixe i qualsevol altra realitat. La persona
que no ho assumix o no respecta la crítica és que no s’estima la
societat.
No creu en l’ésser humà i en la seua condició. En definitiva,
estem de dol aquells que pensem que la llibertat d’expressió està
per damunt dels parers individuals i col·lectius. Estem tristos els
qui creem que les lletres són lliures per natura i que no es poden
retallar. Podran esborrar amb tirs la tinta de les rotatives però no
apagaran mai l’esperit de cada lletra que es pensa i se sent.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia