Lluís Mesa
Al llarg de la història hi ha hagut sempre persones esforçades a obrir
noves visions del món, quan sols s’infonia una interpretació confessional de
tot el que passava en la societat del moment. Es tracta d’alguns corrents o
mestres que plantejaren una educació diferent, més oberta i tolerant. A la
nostra comarca n’han existit alguns exemples com ara l’escola laica i el mestre
Emilio Torres Asensio.
La trajectòria d’este docent ha sigut estudiat ben bé pel destacat
investigador saguntí Manuel Civera. Per ell sabem que va nàixer a Argelita(Alt
Millars) l’any 1886 fill del guàrdia civil
Emilio Torres Escuder i d’Amparo Asensio Vigo. Va estudiar mestre d’escola
primària superior. Va rebre una formació tradicional i religiosa però va
esdevindre en un defensor de l’escola laica sorgida a la ciutat de València el
1891.
A Sagunt Victoriano Cillero Medrano n’havia creada una l’any el 1898
però, pressionat pel rector de Santa Maria, la va abandonar a principis del
segle xx. De la capital de la
comarca va marxar a Algímia d’Alfara el 1902. Sembla que en aquell municipi hi
havia un gran ambient laic. A més el fet que el metge de la localitat, Andrés
Cillero García, fóra família del docent justificava que s’hi instal·lara. Com
ha investigat el cronista d’Algímia Helios Borja, l’escola estigué en
funcionament fins a la Guerra d’Espanya i estava al primer pis d'on hui està el forn del
carrer Mestre Serrano número 9. Els escolars feien excursions regulars fora del
poble, com ara al castell de Sagunt i, en alguns casos, aconseguiren un bon
nivell de francès, història i geografia. En marxar a eixa població de
les baronies va continuar vinculat amb la capital a través de la seua relació
amb el moviment republicà. De fet escrivia a les planes del periòdic “El Faro”
d’Aznar Pellicer. En un dels seus articles escrit el 1909 per a l’esmentada
publicació deia que “es muy comun en los pueblos criticar la obra de los
profesores de primera enseñanza sin fijarse en las condiciones en el que el
maestro ha de desenvolverse”. Esta sensació sens dubte la va tindre el seu
continuador a Sagunt, el mestre Ramón Carbó, el qual hi va estar des de 1902
fins al nadal de 1911. A partir d’eixe moment se’n va fer càrrec Emilio Torres.
L’escola laica va nàixer al carrer de Pacheco,
actual Camí Reial. Hi va continuar allí amb el mestre Torres tot i que més
avant es va traslladar del número 115 al 30. En els anys que va ser mestre va
infondre un model alternatiu a l’ensenyament religiós. En contestació a la
crítica que el “Diario de Valencia” li va fer per participar l’escola en la
manifestació contra la matança carlista de Betxí, el mestre defenia el seu
laïcisme i renunciava a l’educació que li havien donat els seus pares amb les
següents paraules. “.. a nadie debo tanta maldad más que a frailes, curas y
jesuitas, donde mis padres en mala hora quisieron educarme...quiero manifestar
ante la faz del mundo civilizado que ...
vivo tan solo para ser màrtir de la enseñanza... de una enseñanza verdad
donde pueda beber beber el niño en las cristalinas aguas de la razón, la
verdad, la virtud y el bien.”. El diari “El Pueblo” deia en 1912 que “el joven maestro maestro
D.Emilio Torres supo granjearse las simpatias del pueblo saguntino por el hermoso
espectáculo que ofrecian sus discípulos, que ascendian a 108.” A més el seus
alumnes s’examinaven en un tribunal que es reunia en el Saló de Plens i on es
demostrava els destacats coneixements. El bon nivell de l’alumnat i la seua
escola va estar vigent fins el 1927. El 26 de febrer d’aquell any, a causa
d’una hemorràgia cerebral a l’estació de Sagunt en arribar de la ciutat de
València va faltar. Va acabar prematurament el projecte escolar de Torres però
va ser recordat durant molt de temps. Així que pel seu compromís amb
l’ensenyament i per mostrar una escola més avançada en un moment on sols era
ben vist l’ensenyament religiós, l’escola laica de Sagunt i concretament el seu
mestre Emilio Torres Asensio mereix ser reconegut com a “personatge... i d’ací”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia