Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
L'ex secretari de Canet: la 'xuleria' com a senyal d'indentitat
Mesa és cronista d'Estivella
0
LLUIS MESA - 02/11/2015
Lluis Mesa.
Hi ha persones que no es resignen a passar
pàgina. No volen reconéixer que la seua trajectòria ha tingut clarobscurs. A
voltes es diu que un colp en la vida fa recapacitar les persones i sentir el
que han fet malament. Però després de tot el que ha passat i de les notícies
d’esta setmana, és clar que l’exsecretari de Canet no n’és un d’ells. La presó
és un bon espai per a valorar el que som i tenim. Sols hi he estat una volta.
Va ser un matí a Picassent, quan estava fent el curs d’animador juvenil i férem
una sessió d’intercanvi amb persones que l’estaven fent allí. L’experiència del
tot positiva, et fa valorar la vida i tot allò que val la pena. No sembla que
eixa teràpia haja funcionat amb el qui
fou secretari de tan digne Ajuntament.
El senyor Sancho ha preferit eixir com va
entrar: tirant traques i amenaçant per tot arreu. Eixa pólvora no li ha
aprofitat per deslliurar-se d’estar entre barrots uns mesos. No li ha valgut
tampoc per a res les afirmacions pronunciades estos darrers anys un tant
incertes ni les amenaces. Tal vegada pensa que tornar a actuar com en els
darrers anys aprofite per a alguna cosa. El fet de presumir que sols ha estat
uns dies a l’ombra i que torna amb ganes de querellar-se definix la manera de
ser agressiva i prepotent de qui així s’expressa. Hi ha gent que preferix morir
matant. No té present que la justícia no mata ni és agressiva. Està feta per a
reconduir comportaments i fets errades en la vida. Les penes són reeducadores.
D’eixa manera podria percebre-ho un professional de l’advocacia com és el
senyor Sancho. La vida és massa curta per a viure d’amenaces a periodistes en
un temps on la llibertat de premsa és vigent i coneguda pels treballadors de la
llei, com és ell. No s’ha de consentir telefonades com les rebudes per algun
periodista en plena democràcia i en el temps de regeneració democràtica que
vivim.
En definitiva, resulta trista l’actitud xulesca d’un personatge que durant anys
ha sigut alt funcionari municipal. Confiem que encara recapacite i canvie
d’actitud en la vida. De segur que viurà millor i farà més feliços als qui li
envolten.