L'Horta Sud rebrà 591.394 euros del nou model de Serveis Socials

El presidente de la Diputación, Jorge Rodríguez, junto a la diputada Rosa Pérez Garijo. EPDA

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de l’Horta Sud suposa una injecció de 152.388 euros per als veïns i veïnes d’Alcàsser, 49.678 euros per a Beniparrell, 4.710 euros per a Llocnou de la Corona i 181.742 per a Massanassa. En el cas de Beniparrell i la mancomunitat Barrio del Cristo –amb una quantitat de 202.876 euros–, les xifres són especialment significatives ja que no havien rebut ajudes de serveis socials amb anterioritat, que els situarà en els nivells de la resta de municipis.

Per programes, els 152.388 euros destinats a Alcàsser es dividiran en 62.634 per al reforçament de l’equip tècnic, 30.000 per a prestacions individualitzades, 13.660 per a casos de pobresa energètica, 32.094 per al programa d’ajuda a domicili, 4.000 per a cooperació social i 10.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de Beniparrell, es farà una inversió de 32.678 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 3.000 per a prestacions individualitzades, 1.100 per a casos de pobresa energètica, 7.500 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència i 1.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. Llocnou de la Corona rebrà 4.085 per al reforçament de l’equip tècnic, 375 per a prestacions individualitzades i 250 per a casos de pobresa energètica. Per últim, Massanassa invertirà 89.634 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 41.250 per a prestacions individualitzades, 16.558 per a casos de pobresa energètica, 26.250 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 per als anomenats clubs de convivència i 6.400 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.

Quant a la mancomunitat Barrio del Cristo, que s’inclou enguany en la Resolució de la Diputació de forma excepcional, en virtut de l’acord amb la Conselleria, comptarà amb 102.093 euros que seran distribuïts de la següent manera: 102.093 per a l’equip social base, 2.450 per al centre social, 30.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 10.000 per a reduir l’empobriment energètic, 22.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.123 per als anomenats clubs de convivència i 34.710 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.