Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Un dels aspectes més positius de la democràcia és que poden
escoltar-se opinions contràries, de manera crítica i alhora respectuosa. Ajuda
també a posar en posicions no monopolistes als qui abans eren els portadors
únics de la veritat. Així que escoltar les diverses intervencions estridents de
l’arquebisbe Cañizares permet la reflexió pública, com en uns altres temps no
haguera sigut possible. La realitat és que la societat ha avançat molt en el
procés de secularització. L’única veritat ja no és sols l’espiritual. Existixen
altres maneres d’interpretar el sentit de la vida. Un sector destacat de
l’església catòlica així ho entén. Però encara hi ha algunes figures que no
respecten suficientment les interpretacions diferents de les seues, tant dins
del cristianisme com fora. En l’actualitat el bisbe Cañizares representa eixa
manera d’actuar i d’opinar.
La prova més recent està en la crítica a l’existència de
l’imperi gai. Potser eixe poder absolut siga una simple abstracció però, per si
de cas resulta una realitat, és important que totes aquelles persones que
creuen en la llibertat a viure cadascú amb la seua condició sexual es
manifesten a favor de la defensa de la igualtat. Si eixe imperi lluita a favor de la tolerància social de les
opcions sexuals, un servidor és d’eixe imperi. Si l’imperi defén una actitud de
repulsa contra la violència que ataca qualsevol opció sexual, este articulista
es considera membre de l’imperi gai. Si pertànyer a eixe sector suposa que les
persones gays han de tindre un lloc entre iguals dins de l’església catòlica,
este cristià que escriu es reconeix part d’eixe imperi. Si les persones que
ocupen càrrecs polítics o públics, per tindre una condició sexual diferent a la
qual defén el bisbe, formen segons ell part d’un imperi, aprofiten estes línies
per a defendre eixe imperi.
En definitiva, des del respecte, cal dir que els càrrecs
religiosos i polítics haurien de dedicar el seu temps a preocupar-se pels
problemes reals i no a provocar de manera estèril una societat que és més
lliure i tolerant del que pensen.