Sergi Ruíz.
La
inquietud s’ha emparat de la Generalitat i de tot un partit que
fins ara es creia immune electoralment. La crisi és crua, és cert,
però a data de hui els diferents governs populars ja han renunciat a
intentar alleujar la precària realitat que pateixen els ciutadans.
Conscients que han perdut la batalla de la quotidianitat, han cregut
més útil encetar una massiva guerra d’opinió, mobilitzant tot
aquell que té dents i llengua a la boca a estendre el mantra de la
recuperació econòmica.
Tanmateix,
no és una tasca senzilla. El PP sap que els esforços per
explicar els seus aconseguiments no calaran entre la població mentre
tinguem l’atur de la Franja de Gaza. Per a la seua desgràcia,
els retalls a la sanitat, a l’educació, a les pensions, el rescat
a la banca, la corrupció, són el boca orella més contundent, molt
més eficaç que els conceptes dissenyats des de Gènova
destinats a fer creure una recuperació econòmica que la gent no
percep: ràtings, consolidació fiscal, devaluació salarial,
avanços competitius, etc, arguments amb prou esforços susceptibles
de ser reproduïts pels afiliats i simpatitzants amb un mínim de
garanties.
A
casa nostra, dues dècades de govern del PP han deixat un 28% de
desocupació, 30.000 milions d’euros de dèficit i escàndols
de corrupció esgarrant totes les costures, i compliquen encara
més el combat cos a cos, sent un pèl hilarant carregar-li la culpa
a l’oposició dels desgavells del Consell. Així que han afegit un
element més nostre, un vell artifici que malgrat els anys continua
refulgent i excita les meninges de no pocs quadres populars: el
catalanisme, i un subgènere recent, l’amenaça del tripartit,
convertit ara en llegenda negra, que amenaça amb reproduir-se a la
Generalitat segons les darreres enquestes.
En
sonar el cornetí, els més atrevits ja s’han llançat a
l’arena amb el bolígraf a una mà, i el manual d’estil de
campanya a l’altra, per a difondre la matraca i tractar de conjurar
el perill. Vet ací uns quants exemples.
L’alcalde
de Meliana, Pedro Cuesta, ja fa algun temps, prevenia els
confiats valencians de creure els cants de sirena provinents de
l’oposició, partits als que acusa d’oportunistes i catalanistes
¿No creu l’alcalde que és motiu suficient per enviar a
escaparrar un partit que ha deixat el País Valencià en la
ruïna, i l’ha convertit en l’aparador de la corrupció? És
curiosa l’acusació d’oportunisme feta per un individu que
s’alletà en l’òrbita de l’extinta Unió Valenciana,
apunyalada vergonyosament per uns i altres. Adés el
ratpenatista Enric Esteve, ara Pedro Cuesta. Quin prodigi el PP de
Meliana! No és d’estranyar que el malaguanyat Blai Devís
haja acabat minvat i cedint el lloc.
Jaime
Garcia, alcalde perpetu de Rafelbunyol, ve marcant des d’antic
el pas de l’opinió del PP amb el seu article bisetmanal.
Acostuma a acusar els partits de l’oposició de múltiples
malifetes: dinamitar l’esperit de la transició, pervertir
la joventut, pretendre l’anarquia, acabar amb la família
tradicional i catalanitzar els valencians. Ara, darrerament, en
l’article del 25 d’abril en aquest mateix diari, proclama una i
altra vegada la necessitat que el ciutadà honrat isca de l’armari
i manifeste públicament l’adhesió als Principios Fundamentales.
Clar i ras, l’espanyolitat sense fissures, més enllà de la
flagel·lació i el masoquisme, i amenaça els dissidents que no
professen la seua devoció dogmàtica, que cometen crims com
xiular l’himne, o al Rei, amb la presó, la suspensió de
l’autonomia, la intervenció de l’exèrcit o, directament, amb el
patíbul, ¿qué le pasó a Companys?, recorda sense despentinar-se.
Last
but not least, Eduardo Ovejero, diputat a les Corts Valencianes,
en la mateixa edició del diari, puja al carro dels despropòsits en
afirmar amb gran sentència que els partits de l’oposició “no
creen en la democràcia occidental”. ¿Ho diu a títol particular,
o en qualitat de membre destacat del partit fundat pel franquisme,
que mai no ha condemnat els crims del règim i es nega a restaurar la
memòria dels milers de víctimes que jauen anònimes a les
vores dels camins? Pròxim al deliri profètic, acaba amb una
memorable sentència: el tripartit “nos llevará de nuevo
al desastre económico, despilfarro e ineficacia en la gestión”.
¿És el govern del PP a la Generalitat qui l’ha inspirat en
aquesta revelació?
Les
bestieses dels primers regidors de Meliana i de Rafelbunyol, i
del diputat Ovejero, són producte de la desesperació del PP i el
preàmbul de la seua desfeta. Confien que taponaran la fuita de
vots amb l’expedició de certificats de valencianitat, ells, que no
són capaços d’escriure ni una sola línia en valencià! i de
veritable espanyolitat, aquesta sí, de bona llei. Per tots tres, la
legitimitat només prové de la majoria absoluta, i els tenen
iguals els enganys i la manipulació per tal d’obtindre-la.
Sostenen que el poder precipita verticalment i la pluralitat
política és simplement un recurs retòric. És evident que
ignoren el que són les majories inclusives, els consensos, i la
governança propiciada per la implicació de la societat civil.
Curiosament, els grans acords polítics, que ells i demòcrates
semblants envegen de l’Alemanya de Merkel, ací els censuren, i
només són desitjables els que es rubriquen entre PP i PSOE,
especialment quan es tracta de barrar el pas a les aspiracions
perifèriques. Santiago!, y cierra España.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia