Pep Val. /EPDA Els governs de coalició ens movem en un complex equilibri entre la lleialtat, la legitimitat, el consens, l’acord i l’exercici generós del poder. En favor del bé major, és a dir, de l’aplicació de polítiques d’esquerres per a la majoria, les forces que integrem les coalicions a Paiporta, a València i al govern de la Generalitat Valenciana conjuguem el verb generar amb la generositat per a continuar barrant-li el pas a la corrupció que tant de mal ens ha fet, i també a l’extrema dreta nostàlgica, reaccionària i franquista.
Portem 7 anys de coalició a Paiporta, 7 anys de Botànic, 7 anys d’estabilitat, de transparència, de serietat, de deute zero i d’aposta pels serveis socials i la inclusió; 7 anys d’esborrar els marges de la societat fins a incloure totes les persones independentment d’on vinguen, quina religió professen, a qui, i com, estimen. Els 7 anys més brillants de la història recent del nostre poble i del nostre País.
En l’equilibri al que feia referència més amunt, hi ha moments en què pareix que pots caure de la corda i estavellar-te contra terra. Són enemics de les coalicions l’egolatria, l’afany de protagonisme, els interessos partidistes, el populisme i les traïcions. Les mentides i les mitges veritats.
Quantes més dosis d’aquests elements hi ha en la recepta, menys autoritat té el o la dirigent per a exercir el seu poder. La falta de lleialtat en una coalició és garantia segura d’abús i, per últim, de falta de legitimitat.
A Paiporta, la decisió unilateral del PSPV-PSOE d’autoritzar els bous al carrer quatre anys després de la mort d’un jove, una maniobra que trenca l’acord amb Compromís, es bota les competències de la Junta de Govern i contravé dos decrets de la pròpia alcaldessa, ens ha sorprés molt negativament.
No era la primera vegada que els socialistes trencaven un acord amb Compromís per motius electoralistes: Ja abandonaren el govern a sis mesos d’eleccions, a l’octubre de 2018. Però tendim a pensar que es pot aprendre dels errors. Que no tot val pels interessos de partit. Que el bé major és massa crucial per a intentar enfonsar els socis de govern. Pareix que res d’això és més important que les aspiracions polítiques de Maribel Albalat.
Compromís és el partit més votat de la coalició de govern. Ho va ser al 2015, i ho va tornar a aconseguir al 2019.
Ho som perquè tenim un projecte ferm, perquè no tenim cap més aspiració que avançar cap a una societat més justa, més igualitària, més inclusiva i verda. Més enllà de qui ocupe este o altre càrrec.
Som una opció política reconeixible, amb un programa polític clar que hem aplicat per mandat de les paiportines i els paiportins durant 7 anys. L’afany de protagonisme, el paper cuixé, l’egolatria, el populisme barat i les aspiracions polítiques no són cosa nostra. Nosaltres tenim el cap en la faena, i així seguirem tant de temps com ens ho permeta la ciutadania de Paiporta.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia