Los homenajeados junto al alcalde de Llíria. //EPDA Eren només xiquetes i
xiquets de fa ara 80 anys. Havia esclatat la Guerra Civil i van haver de fugir
de Madrid, deixant arrere les seues vides i a les seues famílies. Alguns d'ells
van trobar a Llíria un lloc on fugir del focus del conflicte bèl·lic. Huit
dècades més tard encara mantenen vius records i tot un món d'experiències que
comptar perquè mai es repetisca una tragèdia igual.
L'alcalde, Manolo Civera,
acompanyat per regidors de l'equip de govern, en un matí de molts emocionats
records, ha inaugurat una jornada en què part d'eixes persones que van ser
acollides en la nostra ciutat l'any 1936, han acudit junt amb membres de les
seues famílies i amics. "Sabem que molts d'ells van fer de la nostra
ciutat, la seua pròpia i ara formen part de la nostra història com poble",
ha apuntat el primer edil.
L'escriptora i documentalista Cristina Escrivá ha pronunciat la
conferència "La solidaritat valenciana amb els refugiats: l'exemple de
Llíria", recolzant la seua exposició en un documental sobre el tema en
qüestió. Escrivá ha explicat als assistents com van transcórrer eixos anys en
què les vides dels protagonistes del dia van canviar per sempre.
Junt amb Vicent Escrivá, l'arqueòleg municipal i director del
MALL, ha presentat també el projecte de memòria oral "Llíria en la memòria
de la seua gent". Es tracta d'un treball que ja ha sigut posat en marxa i
en el que s'arrepleguen els testimonis de tots aquells xiquets que hui,
convertits en adults, volen compartir aquells records que encara conserven. Un
projecte de merescut deute històric i a contrarellotge al que es va a continuar
treballant perquè totes eixes històries i vivències no es perden amb el pas del
temps.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia