María Josep Amigó: "Imelsa era com la Cova d'Alí Babá, però no volem tancar-la sinó canviar-la"

Maria Josep Amigó, 47 anys, casada i amb una xiqueta, és des de les passades eleccions municipals Vicepresidenta de la Diputació de València. Esta advocada de Bonrepòs i Mirambell es presenta com una gran defensora del municipalisme, on ha desenvolupat durant molts anys la seua tasca política com a regidora de l’Ajuntament del seu poble. Amigó milita en el Bloc des de 1999.

-En què es nota el canvi de govern a la Diputació de València?
-Hem guanyat en transparència i proximitat respecte al PP. Al governar 4 partits, el diàleg està per damunt de tot. No devem fer res sense escoltar als companys. El fet de que no hi haja majoria absoluta és possitiu, perquè ens obliga a seure’s i pactar. Quan el PP tenia majoria absoluta no escoltava a l’oposició. També el repartiment dels plans d’inversions i la distribució d’àrees no té res a vore amb l’època del PP.

-La química política que sembla existir entre vosté i el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, del PSPV-PSOE, és real?
-La química la tens amb les persones, una química que segurament no tinc amb companys de Compromís. Els dos tenim capacitat de diàleg. No és ‘postureo’, és que treballem a gust junts.

-Vosté és vicepresidenta d’una institució amb una imatge prou deteriorada pels últims escàndols de corrupció. Creu que podran canviar-la?
-Estic absolutament segura que sí. Costarà, perquè durant 20 anys s’ha fet una xarxa de clientelisme i ‘besamanos’, amb un repartiment que depenia segons caigueres millor o pitjor. Però anem a canviar-ho. Hem introduït un aire fresc a la institució, inclús amb el tracte amb els treballadors.

-Com es combina presidir una institució al mateix temps que es defensa la seua liquidació?
-No és una contradicció sinó una paradoxa. Tots els partis excepte el PP, volem que despareguen les Diputacions. Són caduques, del segle XVIII, quan no hi havia govern autonòmic. Estan condemnades a desaparèixer, però els seus serveis poden transferir-se a la Generalitat Valenciana, altres als ajuntaments i deuriem de potenciar les mancomunitats, fer comarca. Això no significa que els treballadors vagen al carrer, perquè també es transferiran. El primer que anem a fer és encomanar un estudi econòmic i jurídic i anant aprimant el cos de les competències. Ara bé, en un moment en el qual Compromís té 6 diputats, el PSOE 9, un EU i un altre València en Comú, seria una irresponsabilitat no governar la Diputació. Què haviem de fer, deixar que governara el PP?

-Tant el PSPV com Compromís han fet gala sempre de la seua aposta ferma pel municipalisme i per les comarques. Com es va a reflectir açò en les seues polítiques durant aquesta legislatura en la pràctica?
-A través dels pressupostos. En totes aquelles àrees amb partides que puguen recolzar les mancomunitats, anem a donar més recursos. Volem que les pròpies Mancomunitats puguen accedir als plans i que els ajuntaments tinguen més autonomia. Abans eren plans tancats, com el de calderes, bombetes led o camins rurals... Ara van a ser amplis per a què qui necessite una inversió no es quede fora. Volem que els plans no estiguen tan teledirigits. Et fique un exemple. Al meu poble, Bonrepós, hi ha 1’5 kilòmetres de camins rurals. Recorde el debat que varem tindre sobre com invertiem 30.000 euros que ens corresponien. A Bonrepós li haguera vingut molt millor invertir en clavegueram, però no podies eixir-te del pla. Volem que es tinguen en compte criteris de població, territori, entre altres qüestions importants.

-Què és el que més li ha sorprés del que han trobat a la seua arribada al govern provincial?
-La Diputació tenía últimament un protagonisme que no ens ha agradat que passara. L’ha tingut per la mala gestió i ja vorem quan s’alcen els secrets de sumari com queda la cosa. M’ha sorprés molt com funcionava la casa. Hi ha hagut treballadors que no podien entrar al despatx de vicepresidència. Ara hi ha un tracte de tu a tu.

-Quina solució se li va a donar a Imelsa?
- Es l’empresa pública que està ara sota investigació judició. La solució passa per un canvi radical. Imelsa el que feia era contractar a gent, ja que la Diputació no podia fer-ho, inclús amb contractes indefinits. Hi ha molta gent que no estava. Ja ha hagut acomiadaments. La gerència està en mans del PSOE i Compromís i hi ha un nou gabinet jurídic. Ara toca que actue la justícia, però no volem tancar-la, sinó canviar-la. Ens plantegem inclús canviar el nom, perquè era com la Cova d’Alí Babá.

-Vosté és d’una comarca, l’Horta Nord, amb molt de pes a la província i malgrat el seu potencial, no despega com a destinació turística. En què s’està fallant? Què pot fer la Diputació per promocionar un turisme sostenible?
-La Diputació té el àrea de turisme que té claríssim l’aposta pel turisme comarcal. Es primaran projectes que incloguen més d’una població. Sóc de Bonrepós i també llauradora i crec que el primer que s’ha d’aconseguir és que els llauradors puguen viure del seu treball. No hi ha llauradors joves i no s’adonem del ric patrimoni verd turístic que tenim. La mà del llaurador és la mà d’una artesà. Hem de fer una política conjunta Generalitat, Diputació i ajuntaments en este sentit. La xarxa verda que hem anunciat suposa que pugam passejar a peu o en bici per tota la província. Es tracta d’utilitzar tots els carrils bici, sendes, vies de tren i cosir totes les que estan ara inconexes. Anem a unir-les i senyalitzar-les. Anem a començar per la província de València però volem que siga un projecte de País. És necessari coordinar tots els serveis públics de bici. Es tracta d’un pla de 4 anys al que treballen els departaments de Medi Ambient, Turisme, Cultura, Carreteres i col.laboren Generalitat i ajuntaments. En 2016 ja hi haurà pressupost.