Més de 30 persones assisten a l'acte organitzat en Quart de les Valls pel PCPV i EU-Les Valls contra les retallades al sector públic

Un momento del acto. EPDA

L’acte va ser presentat pel regidor d’EU a Quart de les Valls, Jovi Langa, que aprofità per a anunciar, coneguda la notícia de la convocatòria d’una Vaga General per al 29 de març, la posició del PCPV-EU Les Valls consistent enpreparar assemblees de treballadors i treballadores a Les Valls per assegurar que la Vaga siga un èxit.

Acte seguit Langa havia fet un resum de les principals raons que duen a la classe obrera a la Vaga. La Reforma Laboral del PP, aprofundeix sobre el camí obert per l’anterior reforma del PSOE de 2010 que multiplicava els motius de comiat fent que fora molt fàcil acomiadar treballadors i treballadores amb 20 dies d’indemnització, a més amb la gravetat que suposava que 8 d’eixos dies foren pagats pel FOGASA, fons que paguem tots els treballadors i treballadores. L’acomiadament es fa si cap més fàcil amb l’aparició de contractes con el de pràctiques d’un any per a empreses de menys de 50 treballadors que no te cap causa ni indemnització.

Altre tret fonamental denunciat a l’acte fou la criminalització de l’atur des del punt de vista de que s’obliga a aquells que estan cobrant una prestació a desenvolupar serveis a la societat com si estar aturat fora un delicte que haguera de rebre una condemna. Violant així el principi fonamental de prestació, que la paguem entre tots els treballadors i treballadores per a tenir un temps en el que re formular la nostra vida laboral, mitjançant la formació, el descans i la recerca d’una nova ocupació. L’administració s’apropia indegudament d’uns recursos que no son seus.

Però sens dubte el més rellevant és l’atac a la negociació col·lectiva. Acabar amb la ultractivitat dels convenis dilapidarà el resultat de totes les lluites obreres mantingudes des de la transició i formularà una nova fase de relacions laborals basades en la precarietat i el conflicte. Conflicte que es vora afavorit per la prevalença dels convenis d’empresa sobre els generals, qüestió que combinada amb les facilitats atorgades a les empreses per a despenjar-se dels convenis conduïran a una baixada de salaris sense precedents amb augments de les jornades. En definitiva es posa la negociació col·lectiva en mans de la patronal.

En la seua intervenció el diputat d’EUPV a les Corts Valencianes, Ignacio Blanco considerà que el decret de mesures d’urgència de la Generalitat era el Primer pla de rescat del País Valencià, fent analogia de la situació que vivim amb la de Grècia. El pla s’imposa perquè existeix la prioritat de negoci dels bancs sobre les necessitats dels valencians com així es va rubricar en el pacte entre PP i PSOE que va reformar la constitució en agost de 2011. Impedeixen d’aquesta manera la necessària recuperació econòmica perjudicant els interessos de la majoria dels valencians i valencianes i generant més atur si cap.

Esquerra Unida sembla patir la maledicció de Cassandra; Maastrich, posició contra els PAI i la bombolla immobiliària, constitució europea, etc estan en la base de la crisi actual. Afortunadament això esta canviant i cada vegada es suma més gent a la defensa dels drets socials i laborals.

Blanco reivindicà la voluntat de govern d’EUPV i assenyalà que hi havien dos camins, el del bipartidisme i un alternatiu. Ambdós vectors del bipartidisme tenen un mateix programa econòmic, les mesures d’urgència que es van prenent van endurint-se en la mesura en que la situació va agreujant-se, mesures que lluny de resoldre la situació condueixen al desastre. Altre camí en el que es trobaria EUPV seria enfrontar-se amb la banca i les multinacionals. Camí que recorda Blanco van emprendre molts països de l’Amèrica Llatina fa una dècada i que ha sigut la clau de la seua recuperació econòmica: Argentina, Veneçuela, Bolívia, Equador…

El camí del desastre en Espanya s’accelera el maig de 2010: baixada de sous, congelació de pensions, reforma laboral, augment de l’edat de jubilació, reforma de la constitució… Fets que expliquen que resulte poc creïble el gir social del discurs del PSOE. I lluny d’aportar les solucions de les que es jactava el PP de Rajoy ha continuat pel mateix camí: RDL de desembre, congelació del SMI, augmentar l’IRPF solament, la qual cosa carrega els costos solament sobre les nòmines, suspensió de l’oferta d’ocupació pública, reforma laboral que dóna tot el poder de les relacions laborals a la patronal… la pròxima seran els Pressupostos Generals de l’Estat. En definitiva una gran reducció de la inversió pública que és el contrari del que cal fer.

EUPV considera que el pressupost valencià per a 2012 és insuficient, i a sobre en quinze dies ha sigut sotmès a un retall brutal, que no serà el definitiu. Es retalla en personal, empreses públiques, sanitat i educació, etc, però no es recuperen els beneficis fiscals a les rendes més altes ni es retalla en esdeveniments temàtics.

Blanco es detingué per a posar un exemple en les retallades en sanitat que son especialment sagnants. El pressupost de 2012 diu de gastar 5400 milions d’euros, el decret retalla més de 400 milions quedant així per sota de 5000 milions la xifra final quan el pressupost executat de 2010, sense ser aquesta la sanitat que volem i havent aplicat ja els plans d’austeritat fou de més de 6000 milions més 1200 milions en el caixo de les factures impagades. O anem a una sanitat tercermundista o el govern valencià no complirà els objectius de dèficit. Blanco opina que ni una cosa ni altra, ni compliran l’objectiu ni tindrem la sanitat que necessitem amb tancaments d’hospitals etc.

Què persegueix el govern del PP flexibilitzant els compromisos de dèficit de l’estat central i exigint l’estricte compliment a les autonomies? Consolidar el desgavell neoliberal. Blanco recordava que allò que depèn de l’estat central és subvenció a l’església, ajudes a la banca, forces de seguretat i exèrcit, monarquia… mentre que les competències autonòmiques son entre altres sanitat, educació i serveis socials.

Finalment Blanco apuntà que hi ha alternatives socials a la crisi: banca pública, una fiscalitat justa, potenciar la inversió pública. Eixes alternatives s’han de fer viables a través de la mobilització social, és per això que els diputats d’EUPV estan visitant tots els pobles per estar en contacte amb la ciutadania i escoltar quines son les seues inquietuds. Blanco recordava en eixe sentit que duu una mitja de 4 o 5 actes públics a la setmana a més del seu treball parlamentari, igual que la resta de membres del grup EUPV, i sense cotxe oficial al qual ha renunciat tot el grup perquè entenen que no han de tenir cap privilegi ja que son ciutadans que estan exercint el dret a participar en política i a representar a ciutadans i ciutadanes que els han confiat la seua representació.

La lluita social al País València ja ha començat. En l’acte es va fer una crida a la mobilització en tots els fronts, a la unitat de la classe treballadora, a no caure en trampes que intenten dividir-nos i a participar activament de la manifestació del 11 de març així com de la vaga general del 29 de març.