Davant de l’anunci fet pel govern, en forma de nota filtrada a
la premsa de fer municipis de 5000 hbts, amb la idea de fer a
canviar radicalment la concepció de la fisonomia dels nostres pobles
i amb la manida excusa de l’estalvi, cal fer les següents
precisions:
Com es distribueix el deute de totes les administracions:
Si tenim el compte el deute total de l que anomenaríem
administracions: estat, autonomies i municipis i repartim quan deu
cadascú per veure on cal fer els ajustos i/o retallades que tant li
agraden al govern del PP, tindrem (segons dades del banc d’Espanya)
que per al 2009: l’estat deuria uns 440 milions d’euros, les
autonomies uns 86 i les corporacions locals uns 34 milions. Açò
traduït a percentatges representa, en el mateix ordre un 79%. 15% i
6%. Esta distribució del deute es pot veure que es mante durant prou
anys, per tant queda clar per on cal començar i quasi acabar en els
ajustos. Si en vegada de deute anem a dèficit els percentatges es
mantenen per l’estil.
Les províncies:
Les províncies són una institució d’uns 180 anys creada a
imitació dels francesos i que tal vegada en una època tingué el
seu sentit i funció, però òbviament tants anys després i sobretot
després de la creació de les autonomies, han deixat de tindre
sentit. Són perfectament prescindibles i per tant les seues
competències es repartien entre ajuntaments i conselleries. Ací si
que cal ser dràstics i acabar amb una divisió decimonònica
Madrid com a problema:
La concepció centralista de l’estat espanyol, especialment en
mans del PP, està volent fer-nos creure que els problemes són les
autonomies i també en certa manera els ajuntaments, quan realment
qui té el problema del deute i dèficit i per tant del reajust
pressupostari és Madrid govern. Ministeris inoperants buits de
continguts, organismes autònoms, capricis cultural , exercits
sobredimensionas i sobreinvertis , fan que en esta administració,
és on es concentra la major part del deute i dèficit i ací és la
primera que deu començar per a donar exemple
No obstant el tema municipals també requereix algun reajust,
sobre tot després del massiu èxode de les zones rural a les
urbanes, la despoblació en alguns municipis i la dimensió d’estos.
Pobles amb menys d’un centenar d’habitants o amb un o dos
centenars, és evident que no són viables ni econòmicament ni per a
prestar serveis . Ací es possible obrir el debat i ajustar que
entenem per poble com a prestador de servies.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia