Taula redona ?La transsexualitat als llibres?. EPDA "És
antidemocràtic solucionar el malestar trans passant per un
quiròfan”, ha afirmat el sociòleg i activista trans, Miquel
Missé, aquest matí durant la presentació del seu llibre A
la conquista del cuerpo equivocado
(Egales, 2018) en la Fira del Llibre de València. La Fira també ha
acollit la taula redona “La transsexualitat als llibres”, en la
qual han participat els escriptors Fani Grande, Guillem Montoro,
Patricia Estellés i Valeria Vegas.
Missé
s'ha mostrat crític amb el fet que el discurs mèdic haja centrat
tradicionalment el debat al voltant del col·lectiu transsexual.
Segons l'argument criticat pel sociòleg i activista, “el cos és
el culpable de tots els mals de la comunitat trans i l'única solució
possible passa per hormonar-lo,
operar-lo, modificar-lo i, per tant, adaptar-lo a la societat”; no
obstant això, “el problema és que aquests discursos nous
continuen col·locant el cos en el mateix lloc de sempre”. En
contraposició a això, l'autor de A
la conquista del cuerpo equivocado
considera que “el nostre malestar està originat en la societat i
no en el nostre cos”.
Diferent
és l'opinió de Valeria Vegas, escriptora i activista transsexual,
que creu que Espanya ha avançat molt en aquests termes i que “ara
la lluita hauria de centrar-se en la informació, perquè la gent
continua confonent determinada terminologia”. “Aquest canvi està
en mans dels mitjans de comunicació, els llibres i el cinema, els
mateixos que han provocat històricament que les persones
transsexuals siguen objecte de burla, morbositat i sensacionalisme”,
ha afirmat. Per part seua, la periodista i escriptora Fani Grande ha
defensat que tot canvi ha de passar per la didàctica, la qual cosa
ella mateixa pretenia amb l'obra Jo
soc així i això no és un problema
(Editorial Vincle, 2017), amb la qual imparteix tallers de diversitat
en centres educatius. Per a la periodista, el seu llibre “està
basat en els drets humans i vertebra el dret a ser”, perquè “si
les persones transsexuals tenen més drets, significa que tota la
societat els té també”.
De
manera similar, Guillem Montoro i Patricia Estellés reivindiquen la
visibilitat d'aquest col·lectiu a les aules amb el seu llibre I
si fores tu?
(Vincle Editorial, 2018). Segons Montoro, primer edil espanyol a
visibilitzar la seua transsexualitat, “la realitat de les persones
transsexuals a les aules no és molt normativa, costa més
abordar-la”. Estellés defensa la necessitat de revertir aquesta
realitat, doncs “del que no es parla, no existeix. I això
existeix”. “Cal conéixer-lo i prestar-li l'atenció que
necessita i mereix”, assegura Estellés. Coincideix amb ells Missé,
qui declara que “el nivell de demonització dels relats dels trans
adolescents és d'allò més problemàtic”.
Segons
el discurs de Missé, “el ‘transicionar’ no assegura la
felicitat” i això es demostra amb els més xicotets: “El que
diuen els xiquets que parlen de transsexualitat a edats primerenques
és que les categories de gènere són molt rígides”. D'acord amb
els ponents de la taula redona, també són rígids els referents que
es tenen en aquest col·lectiu, sempre "amb cert prestigi
econòmic i social", quan s'haurien d'acceptar també uns altres
amb diferents característiques socioeconòmiques, com Carmen de
Mairena o La Veneno,
la biografia del qual va escriure Valeria Vegas el 2016, sent
“totalment conscient de sobre què estava escrivint: d'allò
políticament incorrecte”. Per part seua, Montoro ha destacat la
falta de referents en la política, per a la qual cosa ha fet
referència als titulars que van acompanyar la notícia de la seua
presa de possessió com a regidor a l'Ajuntament de Paiporta.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia