-Jo de gent del PSOE no l’he sentit. Qui diu eixes coses és perquè vol controlar.
-Després de crítiques molt dures del PP, com valora el seu treball al front d’Igualtat i Política Inclusiva? S’ha fet tot el que es podia fer?
-La veritat és que els del PP a vegades tenen moltes oportunitats per a callar. Ens trobàrem un sistema totalment col·lapsat amb milers de persones abandonades, 46.000 en llista d’espera amb una mitja d’espera de 4 anys i mig, un abandonament d’un sector de la població dels més vulnerables. Qualsevol família en una situació de dependència sap del que estem parlant. Des de juliol de 2015 fins ara hem resolt la sol·licitud de 57.000 persones. Hem baixat la llista d’espera de 46.000 a 21.000, però ja no són 4 anys i mig sinó un any i tres mesos. Vaig arribar a resoldre sol·licituds de l’any 2007, persones que havien estat 8 anys esperant. S’ha fet el que es podia fer en un esforç titànic però encara queda molt per fer i l’objectiu és que quan acabem la legislatura estiguem complint la llei de dependència, que és donar resposta en 6 mesos. La llei no s’havia complit mai, però en el 2018 ja hi ha persones a les quals donem resposta en 6 mesos.
-Actualment, s’estan debatint els Pressupostos Generals de l’Estat. Si Compromís no aconseguix més diners en inversions, votarà a favor? I en cas contrari, estaria disposat a abandonar al PSOE de Sánchez en cas de que PDeCat i ERC s’abstingueren inclús si en eixe cas no hi hagueren presssupostos?
-Crec que és important que hi hagen. Des de Compromís hem valorat que l’acord entre PSOE i Podemos és un pas positiu en matèria social. Què anem a fer des de Compromís? Ens anem a seure a parlar amb el Govern d’Espanya amb dos objectius, l’agenda valenciana i l’agenda social que és millorable, encara que és un avanç. Els nostres 4 diputats anem a negociar també l’agenda valenciana. No pot ser que els valencians i valencianes siguem sempre el furgó de cua en inversions, per exemple el soterrament de les vies perquè el Parc Central puga acabar-se i les vies no entren fins al centre de la ciutat, això no passa a cap país avançat del món. Pensem per exemple en altres parts de la Comunitat, com l’aeroport de l’Altet, que no està comunicat en ferrocarril amb Elx i Alacant; o que des de Castelló a Vinaròs no hi ha tren de rodalies, la gent no està vertebrada amb transport públic; o el transport metropolità de València i àrea metropolitana. Com és possible que tinga finançament Barcelona, Madrid, Sevilla i Canàries, i València i l’àrea metropolitana s’ha quedat sempre relegada i en els últims pressupostos uns ridículs diners que no es corresponen amb la necessitat que en té. Totes eixes coses s’han de veure. També hem de parlar de finançament, d’un calendari i un tracte singular mentre es conforma eixe nou sistema que faça de pal·liatiu de la situació que estem vivint. L’altre dia la ministra d’Hisenda va dir que la diferència entre un valencià i una persona que viu a Cantàbria hi ha una diferència de 800 euros per persona. Són 4.000 milions d’euros, això no es justifica. Això el que fa és que no hi ha igualtat de tracte i igualtat d’oportunitats. Nosaltres no volem ser espanyols de segona.
-En una negociació global s’ha de veure. I després en l’agenda social es pot millorar. Està molt bé que es puge el Salari Mínim Interprofessional, però la majoria d’ajudes socials que té l’Estat i les comunitats autònomes no es referencien amb el SMI sinó amb l’IMPREM, que s’ha de pujar perquè si no resulta que les persones que més necessiten les ajudes socials no es van a beneficiar de la pujada del SMI. Jo entenc que hem de començar primer amb aquells que estan en el clot, que estan més vulnerables, aquells que ho necessiten més. Podríem posar més exemples, com els permisos de paternitat i maternitat que no es puguen agafar al mateix temps, sinó que siguen consecutius perquè si els agafen al mateix temps, qui cuidaran seran les dones. La idea és que es demane de manera consecutiva i que els hòmens també cuiden que és una cosa molt bonica en la vida i que la família monoparental se’ls acumule tot el temps perquè una persona a soles cuidant serà més difícil. Són dos exemples de l’agenda social, que beneficiaran al conjunt de la societat espanyola. Però clar que volem votar a favor d’estos pressupostos però hem de parlar de l’agenda valenciana i s’hem de seure a parlar.
-Hi ha alguna línia roja? Si no s’accepta allò no aneu a recolzar-los amb el millor ambaixador que teniu a Madrid que es diu Joan Baldoví?
-En Compromís no som tant de línies roges, sinó de seure’ns i buscar avanços. En la mesura que hi hagen avanços els recolzarem, que han de tindre en compte l’agenda valenciana. Joan Baldoví tampoc té eixe caràcter de ‘o esto o me voy’. Eixa és una manera antiga. Som més amables, mes horitzontals, estem en la feminitat a l’hora de negociar.
-Es descarta del tot una possible aliança amb Podem?
-Més que descartar o afirmar -tendim a ser massa categòrics-, jo crec que el que estem aplicant és el sentit comú i tots els insdicadors el que diuen és que som dos forces polítiques que traiem millors resultats per separat, més diputats i diputades. No té sentit perdre recursos que necessitem per a reforçar el Botànic. Això no vol dir que no hi haja una aliança política, que no és només electoral. Hi ha aliança i exigix que siguem el més eficaços possibles perquè el Botànic tinga més suport.
-Parla de reforçar el Botànic. S’ha publicat alguna enquesta que diu que el PSPV-PSOE de Puig pot augmentar un gran nombre de diputats i Compromís es mantindria en un bon resultat, mentre Podem passaria a no ser necessari en el Botànic. Com valora les enquestes, que són una foto del moment?
-Efectivament, de les enquestes m’interessa sempre la part qualitativa, el suport que està donant la ciutadania a les polítiques del Botànic, el fet de què els pensionistes i discapacitats, els desocupats, xiquets i xiquetes de famílies empobrides no hagen de pagar el copagament farmacèutic que va imposar Rajoy. Quan arriba setembre els llibres els tens damunt la taula i no has de donar pegant ‘pataes’ per ahí de papereria en papereria amb l’estalvi que suposa, que per a moltes famílies és molt important, que no es pague en els centres de dia i ocupacionals eixe copagament confiscatori del PP i que en residències de majors s’haja tornat les pagues extraordinàries que es confiscaven, que l’Avalem Joves haja permés trobar la primera feina a 10.000 ersones... Són mesures molt bé rebudes en les enquestes. Les enquestes marquen tendències, que el Botànic augmenta i això sempre és positiu. Com es farà el repartiment? Vorem el dia de les eleccions.
-Encara considera que el tripartit està a prova de bombes després dels ‘rifirrafes’ entre vosté i la consellera Gabriela Bravo?
-Això de ‘rifirrafe’ és una manera de qualificar diferències de visió sobre determinats temes que són importants també compartir-los a l’espai públic. En països de l’entorn és normal, tot el món no aborda els problemes de la mateixa manera, és normal que tinguem diferències i que es parle per a després arribar a una conclusió. El pacte del Botànic està a proves de bombes. Que tinguem diferències entre les tres potes i les dues forces que conformen el govern és normal, sinó tots estaríem en el mateix partit, tots pensaríem igual, tots ens vestiríem igual i això seria un avorriment molt gran.
-El seu pitjor moment en política va ser quan se cessà a Julià Àlvaro com a secretari autonòmic de Medi Ambient?
-No. El meu pitjor moment en política malhauradament és cada volta que hem de fer tres mintus de silenci quan mor una dona a la Comunitat. És el moment en què m’entra més tristor, impotència, ràbia. L’altre és una qüestió de reorganització d’un partit i forma part de la quotidianitat quan s’està gestionant un govern tan important. Lluitar contra la violència de gènere amb eixe pacte que vàrem fer per a mi és una qüestió d’emergència social i nacional i és el que em lleva la son.
-Encara estem fracassant en eixe aspecte com a societat?
-Sí. Es un fracàs col·lectiu quan assassinen a una dona, però també hem avançat prou. No parlaria de fracàs sense pal·liatius. Cada volta que maten a una dona ho prenc com a un fracàs. Una societat que mata està malalta, però estem avançant en la lluita masclista, també en les polítiques d’igualtat. L’origen de la violència de gènere està en una societat amb estructura patricarcal on el masclisme està encara present. La desigualtat es trasllada a les relacions personals, on un home no considera a una dona igual, sinó com a una possessió. Això és meu i, per tant, com no és un subjecte de dret puc fer amb ella el que vullga. Això es el que hem de trencar. L’any 2018 ha sigut de gran efervescència del feminisme fins el punt de que cap polític diu ara que no és feminista. És un triomf de les dones i també dels hòmens que cada volta acompanya més al moviment feminista per una societat igual.
-No té certa por ara que hi ha moviments d’extrema dreta amb certes perspectives electorals contra la igualtat de gènere, el matrimoni homosexual... El futur pinta més negre?
-Por no li tinc. Més que preocupar-nos hem d’ocupar-nos. Són forces polítiques d’ultradeta. Pense que són forces que odien la diversitat, volen que tots pensen com ells, per això són totalitaris, els que no pensen com jo, el que no estime com jo, el que no té la mateixa cosmovisió que jo, he d’aniquilar-lo. Per tant, nosaltres entenem que la diversitat és un valor que ens enriquix com a societat. De fet, hi ha estudis d’universitats prestigioses que diuen que les societats més diverses són més avançades econòmicament, tenen més èxit econòmic. Quan una societat anul·la la diversitat? En els països ens els quuals s’està desmantellant un benestar que hi havia o no s’ha arribat és on s’estan donant estos fenòmens. Quan la societat està segura perquè té xarxa que em sosté si la vida pel que siga se m’ha torçut i no tinc feina o he tingut un accident, l’extrema dreta no pot niuar ni pot créixer.
-Hi ha qui pensa a Compromís, sobretot al Bloc, que haurà de deixar el despatx de vicepresidenta durant la campanya per a donar eixe ‘sorpasso’ al PSPV de Ximo Puig. Creu que haurà de fer-los cas?
-Ho compaginarem tot. He fet dos campanyes, no com a candidata, donant suport a les generals de 2015 i 2016 i puc compaginar les tasques com a vicepresidenta i el que em tocarà fer com a candidata si Compromís ho decidix en els processos d’elecció. De moment, tinc una capacitat de treball a prova de bombes i espere tindre energies. Em prendré vitamines.
-No estant el Partit Popular al govern valencià, al que denunciar les coses que feia malament, és més difícil fer una campanya? És més difícil fer-la governant que fent oposició?
-Crec que no. Primer, perquè ara tenim una gestió que contar-li a la gent. En 3 anys la vida de la gent ha millorat sensiblement i la gent ho sap. Ara tenim una carta de presentació. En el 15 ens deien: vosté diu que va a fer això, però ho farà? Ara podem dir: sí, sí, el què diguèrem que anàvem a fer, ací està. Tenim paraula, entre altres coses perquè a ma casa m’ensenyaren que la gent que no tenim patrimoni, el més valuós que tenim, i més les persones humils, és la paraula. Ací està la nostra paraula complida. Per a la pròxima legislatura volem la vostra confiança per a fer encara més. En el tema de la crítica al PP no és un tema del passat. El Tribunal Suprem ha confirmat una sentència que ens confirma a pagar 9’5 milions d’euros per una nefasta gestió de la senyora Bonig en l’autovia de la Vega Baja, que va rescindir unilateralment el contracte d’eixa autovia i ara ni tenim autovia ni 9’5 milions d’euros. Amb eixa quantitat podem construir dos col.legis, dos centres de salut o tres residències per les persones majors. Això és la carta de presentació de la senyora Bonig. La nostra és xarxa llibres, renda valenciana d’inclusió, copagament farmacèutic, el copagament social, l’Avalem Joves, les polítiques de l’economica de les xicotetes i mitjanes empreses.
-Quan els responsables polítics, especialment a Madrid, van a recolzar els autònoms, especialment a aquells que no arriben a 12.000 euros a l’any? Són els autonòms l’asignatura pendent en general?
-Eixa és una qüestió que també anem a plantejar en la negociació amb el govern d’Espanya. Ho he parlat amb Joan Baldoví, que els autònoms sempre són els grans oblidats i que la pujada del SMI les cotitzacions dels autònoms s’han d’equilibrar amb els ingressos. El Govern del Botànic en la Renda Valenciana d’Inclusió, la modalitat de complement d’ingressos per rendes del treball, que entra en vigor en 2020, la primera en Espanya d’estes característiques, hem vist el fenomen dels treballadors pobres -’poor workers’ en anglès- i el 23 d’abril del 2020 entra en vigor els complements. Complementarem els salaris mínims que no arriben al SMI. També hem contemplat en eixa situació a les persones autònomes, cosa que no ha fet ninguna llei en Espanya.
-Valencianista i fallera. Amb Mónica Oltra es trencà aquella vella creença de què els que venien del nacionalisme d’esquerres eren antifallers?
-Jo porte 24 anys a la meua falla, no és una cosa d’ahir ni despús-ahir. Crec que estem trencant els tòpics, com també aquell que deia que la dreta gestionava millor, ahí està el desgavell del Partit Popular, no només per la corrupció sinó també el caos que hi havia a la Generalitat quan arribàrem. El tòpic de què a l’esquerra valencianista no li agraden les falles també s’ha trencat. Hi ha molt gent. Això ha de vore amb la gent que li agrada més o menys la festa. És, a més, una festa total. És festa, és cultura, és art, pólvora, música, teatre. És una festa total i això té que vore amb la manera de ser de cadascú i no amb la ideologia. En les falles hi ha de tot. Si ficàrem una urna, el resultat seria semblant al del districte on estiga la falla Hi ha qui li agrade la festa i després hi ha també a qui li agrade menys la festa i és més ‘soso’.