Alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín. EPDA Quan passegem pels pobles i ciutats del nostre país, poques vegades ho fem per carrers i places amb nom de dona. Així passa a Paiporta, on només cinc carrers tenen el nom de dones que, per un motiu o altre, han fet història. Entre estos cinc es troben també una santa i una verge.
És per això que des del Consell de la Dona de Paiporta s’ha treballat una proposta per tal de feminitzar el directori de carrers del poble i visibilitzar a dones que des de diferents vessants han fet història, tan en l’àmbit paiportí, com a tot el territori valencià i del món. Escriptores, científiques, matrones, pintores, polítiques... Totes elles han contribuït a fer avançar el nostre món, però totes elles han estat invisibilitzades i amagades, en alguns casos fins i tot darrere de pseudònims masculins. Però hui no és d’això del que vull parlar. Vull analitzar la repercussió que ha tingut la notícia i les reaccions que ha suscitat. No han sigut pocs els que han eixit de la seua caverna per criticar la iniciativa, una crítica sense arguments i en la que han regnat els exabruptes i les mofes masclistes.
No és la primera vegada que això passa. Ocorre cada vegada que es llança una proposta, un taller, una xerrada o qualsevol activitat relacionada amb la igualtat. I cada volta passa amb més freqüència, tal vegada perquè eixos ‘trolls’ anònims que estaven dormits i latents tenen ara un líder a cavall a qui seguir. Però a cada crítica, a cada grosseria, ens reafirmem en la necessitat de continuar treballant per aturar este virus, el del masclisme.
Un virus que es propaga més ràpid que el de Wuhan, a través de les xarxes, a través dels televisors, per les aules dels instituts i, fins i tot, pels corredors dels parlaments.
A este virus, al del masclisme, sí que cal aplicar-li quarantenes i vacunes. Perquè el masclisme construeix cada dia sostres de vidre més resistents per a les dones, impedeix que nosaltres cobrem igual que els homes, posa de moda violacions en manada en les que la víctima és la jutjada i fa que xiquetes de 15 anys normalitzen relacions tòxiques i abusives. I el que és pitjor, acaba matant a dones, pel simple fet de ser-ho.
No podem permetre que aquest virus continue propagant-se.
Per això, aquest 8 de març tornarem a eixir al carrer i tornarem a reivindicar el Feminisme. I sí, els carrers tindran nom de dona.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia