Ferrán Baixaulí, Alcalde de Sedaví
Ens
trobem en la recta final d’una legislatura que començava, allà
per la primavera del 2015, sumida en la incertesa. El bipartidisme
espanyol estava acostumat a alternar-se en el poder al llarg dels
anys, al més pur estil de Cánovas y Sagasta, i ho feia, a més, a
tots els nivells: estatal, valencià i municipal.
A
l’endemà de les eleccions del 24 de maig de 2015, ens vam
despertar en un nou context on mai no abans ens hi havíem trobat.
L’hegemonia de PP i PSOE passava a millor vida, i s'obria un ampli
ventall de noves formacions: el bipartidisme havia acabat i arribava,
per fi, un nou panorama multipartidista com el de la resta de països
europeus.
El
canvi de paradigma no li degué d'agradar a més d'un dins de
l'“establishment”, perquè prompte la maquinaria propagandística
es va posar en marxa. De sobte, s'escoltaven veus que ressonaven a
tothora a la opinió pública sempre amb els mateixos missatges: “cal
que governe el partit més votat...”, “els pactes no
funcionen...” o, fins i tot, “estem sotmesos a una catàstrofe”.
En
definitiva, ens bombardejaven amb l'esperança que calara en l'opinió
pública, eixe mantra que diu que els governs de coalició no
funcionen, però, sabeu què? Dels 28 estats membres de la Unió
Europea, sols en són 7 els que estan governats per un únic partit,
entre altres, Grècia, Regne Unit o Espanya. Sols a Malta existeix
una majoria absoluta. En l'extrem oposat, per exemple, trobem els
Països Baixos, on mai cap partit ha aconseguit la majoria absoluta.
Per tant... i si el monstre que ens venen és, en realitat, fictici?
Quatre
anys després, ja és hora d’analitzar esta nova forma d'entendre
la política: és millor la majoria absoluta d'un partit únic, què
els pactes de govern plurals? Personalment, considere que hem aprés
a governar, simplement, d’una forma diferent. S’ha de treball amb
un equip de diferents “colors”, on cal arribar a consensos,
establir prioritats i resoldre conflictes. A hores d’ara, continuem
aprenent a fer d’esta barreja una tonalitat correcta que no pretén
ser homogènia.
I
és que no es tracta de fer un pacte al dia següent de les
eleccions, sinó que cal saber marcar uns objectius comuns i
treballar en grup per assolir-los. Entendre un pacte plural de
govern, com un simple repartiment de competències és un error. O
tens clar quina ha de ser la forma de treballar, cooperativa i
cohesionada, o es pot donar un trencament que, finalment,
desil·lusiona a la societat.
Nosaltres
ho tenim ben clar. Continuarem liderant una nova manera de fer
política. La nostra il·lusió és treballar per fer realitat eixa
transformació que la nostra societat demana; una regeneració que
ens faja més solidaris, més diversos i, sobretot... més lliures.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia