Novembre, el mes per a les dones

Regina LLavata. / EPDA

Em sente a escriure i les novetats de la setmana i del mes es fan presents per la seua importància. Acabem de viure unes Eleccions Generals històriques per la possiblement composició del Govern amb dos partits en coalició i la necessitat de negociar amb altres per l’èxit de la investidura. Estem també en la setmana de la celebració del Dia Internacional contra la Violència sobre les dones per el fet de ser dones i es voluntat de molta gent que serveixca per donar visibilitat i conscienciar sobre el maltractament que patim les dones, moltes de elles amb la mort, en tot el món. També a nivell local hem inclòs una moció amb motiu del 25 N al plenari de novembre. I, per resumir, al obrir l’ordinador i mirar les noticies he vist la fatal noticia de la mort d’una dona, de tres fills i un quart ferit molt greu, amb el suïcidi del marit i pare assassí. A més mentre escric aquestes mateixes paraules m’arriba la informació de que l’Oficina d’Atenció a les Dones Víctimes de Violència de Gènere, oberta fa dos mesos al municipi, té una altra dona que atendre.

Aparentment sembla que aquestes noticies no tenen connexió però intentaré explicar la importància d’apreciar quanta la tenen. El Govern Central que puga eixir triat és imprescindible que es crega la necessitat de protecció de més de la meitat de la població contra alguns homens que pensen en les dones com un ser inferior, de la seua propietat, sense autonomia ni vida personal. És imprescindible un govern que garanteixca les lleis de protecció i atenció a les víctimes de violència de gènere, inclosos els menors afectats, i que les millore. Cal que una força política que no reconeix aquesta realitat de les dones, l’extrema dreta profunda, no siga determinant en ningun govern perquè les dones eixirem perdent sempre. Com en el cas de la moció presentada en la Pobla de Vallbona i on l’única formació que no la va subcriure ni la votà a favor va ser eixe partit que ve a recuperar allò que les dones em patit durant segles. Tots i totes sabem qui són, no els donem publicitat gratuïtament, treballem per a que no tinguen major pes polític i que vagen a menys.

Eixa oficina de la que vos parlava abans és possible pel Pacte d’Estat subscrit i finançat per partit que més drets ha legislat i garantit, el que farà que un govern progressista governe el propers quatre anys, el que lluitarà per a que fets com els assassinats de les cinc víctimes de hui a Madrid no es tornen a donar-se, el que farà president a Pedro Sanchez.

Qualsevol persona coherent no pot negar que les dones som violentades amb paraules, fets, opinions, violència física, tracta de dones, prostitució, ventres de lloguer, violacions, menys salaris, més treball a casa, més responsabilitat sobre la descendència i ascendència... però vull destacar en especial les dificultats encara per garantir protecció i el calvari per a les víctimes. Cal reflexionar i ajudar a que afloren els casos per a alliberar a les dones, oferir teràpia de recuperació, protecció, ajudes.

Tots i totes deguem millorar la situació de les dones amb accions diàries com coeducar als nostre fills i filles, recolzar a les víctimes, arraconar als agressors i, a la fi, ser persones de bé que reconeixen el mal quan es produeix. Espere siga realitat ara aquest Govern que les dones mereixem per continuar la lluita contra la Violència de Gènere.