Lluís Albert Granell Martínez /EPDA
Tot sembla de poca importància amb la magnitud de la gravetat del
moment que estem vivint. Tot allò que realment importa queda reduït
a la mínima expressió, ens fa sentir culpables, lligats de peus i
mans, i ens mostra la vertadera imatge de l’espill social que tenim
al davant i no volem vore. Ho deixem tot en mans de la classe
política; confiem les claus de les nostres classes a dirigents els
quals reafirmem cada quatre anys i ens oblidem de la nostra obligació
com a ciutadans de participar, fiscalitzar i, en el cas de no complir
expectatives, defenestrar.
S’hi
fa difícil parlar d’un altre tema que no siga de l’horror a què
està sotmetent la Rússia del sàtrapa de Putin al poble ucraïnès,
una invasió salvatge que està destrossant famílies, ciutats,
pobles i vides. Les guerres són el producte de la incapacitat i de
la manca d’intel·ligència emocional d’aquells que ens governen.
I n’estem envoltats: Palestina, Síria, Sudan, Nigèria, República
del Congo, Pakistan, Afganistan...la llista és extensa i ens
horroritza compartir espai temporal amb persones que són capaces de
crear-les però també d’obviar-les. NO a cap Guerra!
Malgrat
el delicat moment, Aldaia obliga i cal ressenyar l’últim plenari
extraordinari creat per l’oposició en referència a la negligència
de l’Ajuntament a l’hora d'utilitzar les borses de treball, una
pràctica que porta en tela de judici durant molts anys i que les
últimes setmanes ha esdevingut una situació molt desagradable. Una
equivocació en l’adjudicació del lloc d’enterramorts va suposar
que la persona a qui van telefonar per tal que entrara a treballar,
deu dies després, vera que se li negava el lloc de treball. El
desenllaç de tot plegat va ser que la persona afectada, que havia
rebutjat altres treballs per tal d’accedir-hi, s’hi quedara sense
res, en el carrer.
Aquesta
persona va telefonar l’alcalde per tal de contar-li allò que havia
ocorregut, es va citar a l’endemà amb la sopresa que l’alcalde
no aparegué, va defugir la seua responsabilitat. Vergonya senyor
alcalde, vergonya! En el seu lloc va assistir el regidor delegat, el
qual, sense cap tipus d’empatia ni humanitat, va tractar l’afectat
amb prepotència i condescendència. És el que passa quan tens com a
regidors persones que no han hagut d’afrontar cap procés des del
punt de vista de l’aspirant, quan tens com a regidor una persona
que viu en el privilegi d’estar alliberat i es pensa que
l’Ajuntament és seu i que les borses de treball les crea ell, tal
com va dir textualment al plenari. És el que passa quan promous que
hi haja regidors el treball dels quals és la política. Senyor
alcalde: la política és un recurs, una ferramenta del bé comú. En
el moment es creen persones depenents d’un càrrec polític, es
fomenten actituds egoistes i parasitàries.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia