Álvaro Montañés. EPDA Des que el passat mes de juliol vaig accedir a l’alcaldia de Massalfassar, he comprovat la vigència de les dites populars i la seua relació amb la política. Definia Don Quijote els refranys com “sentencias breves, sacadas de la experiencia y especulación de nuestros antiguos ancianos”, que amb la seua intencionalitat didàctica, inciten a la reflexió intel·lectual i moral.
És cert que mai plou a gust de tots. Tot i la pluja de monedes i improperis protagonitzada per militants, regidors i dirigents nacionalistes a l’eixida del Plenari (impropi de representants públics que haurien de respectar el joc democràtic), al llarg d’estos mesos he rebut al poble, directa i indirèctament, nombroses felicitacions i mostres d’alegria, il·lusió, ànim i afecte pel nomenament.
En este sentit, llegint articles de representants de Compromís, em ve al cap la doble vara de medir. Els pactes i mocions contra el Partit Popular, són absolutament legítims. Inclús si forma part de l’acord un partit liderat per condemnats per enaltir el terrorisme. Es més, es justifiquen atacs al Rei apel·lant a la llibertat d’expressió però al mateix temps es recolza l’intent de censurar els mitjans de comunicació crítics amb ells. Ahí ja no val la llibertat d’expressió.
Continuant en eixa demagògia, intenten desacreditar l’acord de Partit Popular, Ciudadanos i Demòcrates Valencians insinuant, quan no afirmant motius econòmics. I ho diuen precisament professionals de la política que cobren un bon sou de les diferents administracions i entitats publiques. Però ja sabem que se cree el ladrón que todos son de su condición…
Sempre he dit que la moció de censura va ser un acord en benefici del poble de Massalfassar. Es va fer, això sí, contra una manera de fer política, d’actuar i comportar-se. Des de Compromís han intentat confundir amb arguments falsos…i és què cap xeperut es veu la seua xepa i això de ‘ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio’.
La realitat és que en tres mesos hem elaborat uns pressupostos, hem reactivat relacions amb institucions i col·lectius i hem posat en marxa algunes iniciatives. No em pertoca valorar si és molt o poc per a menys de tres mesos, però Roma no es va construir en 100 dies.
Reflexió: les dites populars mantenen la seua actualitat amb el pas dels segles. Per això certes coses no han canviat a l’Ajuntament de Massalfassar en l’últim any: espectacles, demagògia, burles i mentides….però de forment ni un gra.
Comparte la noticia