Josep Riera. Des
que el Partit Popular va perdre les eleccions només ha sigut
capaç de bastir un únic discurs, crear un relat fictici de
crispació i conflicte que busca l’enfrontament al si de la
societat valenciana. Qualsevol tema és bo per a buscar eixe clima en
contra dels nous governs democràticament constituïts. És
el discurs de la ràbia.
En
eixa estratègia calen actors i actrius i una direcció que marque la
pauta, que en el cas valencià ha assumit la senyora Bonig, que
en totes les seues intervencions usa un to enfadat, vehement,
acalorat, però sobretot sobreactuat. Clar, cal escenificar
eixa crispació. Sortosament, ja no enganyen ningú. Així, només
ells i el seu entorn mediàtic viuen en eixe estat fictici de
crispació permanent. La ciutadania està en altres coses, està
esforçant-se a defensar els seus drets, a obrir-se camí entre la
crisi, a demanar responsabilitat i accions de govern que solucionen
problemes...
L’estratègia
coral del PP té la seua traslació a nivell local. A Meliana, el
primer acte va ser no acceptar l’acord democràtic de separar allò
civil d’allò religiós amb la finalitat d’ubicar els
protagonismes de cada u allà on correspon -un acord vigent vora
trenta anys en democràcia-. La senyora Bonig es va afanyar a
amenaçar de denunciar l’Ajuntament de Meliana –encara hui
no sabem res d’eixa denúncia-. L’acte, a més, havia de tindre
un punt berlanguià. Així, vam viure un fet insòlit, que un partit
polític presidira una processó. De nou la senyora Bonig en fou
protagonista.
També
calia polemitzar sobre la llengua a compte dels llibrets de festes.
Abans fins i tot d’escoltar el govern, el regidor popular Enric
Esteve ja sentenciava: “persecució”, “atac”,
“totalitarisme” o “tesis dictatorials del nazisme: una
llengua, raça i nació”. Tot ben exagerat i hiperbòlic per tal de
vore si feia foc a la barraca. La realitat, els festers i les
festeres es van expressar lliurement en un espai de tot el poble
–encara que no agradara molta gent- i l’Ajuntament va exercir la
seua obligació de complir la legalitat vigent de respecte a
l’Estatut d’autonomia i els dictàmens de la Generalitat i va
optar per no participar-hi.
Tampoc
podia faltar la commemoració del 9 d’Octubre a l’hora de
buscar l’enfrontament entre melianers, precisament enguany que
els actes han sigut més cívics que mai.
Davant
d’eixe relat fictici de crispació i conflicte, la ciutadania
ha agraït que l’Ajuntament obrira les portes en passar les
processons -com la resta de cases del poble- i fóra present amb
respecte. Ha pogut constatar que la polèmica forçada sobre el
valencià en els llibrets de festes no era només que això, un
dels actes organitzats per a crispar. Però sobretot la gent ha
agraït que la institució es dedicara a facilitar el bon
desenrotllament de les festes. Han valorat molt bé l’homenatge
institucional a la Senyera, la jornada de portes obertes i,
sobretot, el caràcter popular i participatiu dels actes.
De
nou, la realitat ha sigut tossuda amb els populars, els veïns i
les veïnes de Meliana han viscut les festes, la fira o el 9
d’Octubre amb alegria i germanor, lluny de conflictes forçats
i estèrils.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia