Regina Llavata i Salavert Es parla amb freqüència del desinterès de la ciutadania per la participació política que, sembla limitar-se a poc més que emetre el seu vot en les consultes electorals i passar després quatre anys fent micropolítica, política de corredor, cafeteria, o celebració familiar. Si aquesta hipòtesi es confirmara és possible que els arguments per a explicar-la foren tan diversos com a diferents són les visions que cada individu té sobre l’acció política.
Aquest deure, de vegades, posat en dubte i dificultat per responsables polítics, resulta més inexcusable si cap quan es reclama en l’àmbit municipal. Com renunciar a influir en aquelles qüestions que afecten de manera més propera i immediata en la nostra vida diaria?, com negar-se a col•laborar en el disseny i construcció del model de ciutat que desitgem?
Els pressupostos municipals són, sens dubte, l’eina més efectiva per a aconseguir la participació necessària en un sistema democràtic. Més que un simple càlcul d’ingressos i despeses, el pressupost ha de servir com a element de cohesió ciutadana, un instrument de conformació d’un model concret de societat, un mecanisme de creació d’espais amables i sostenibles de convivència.
Son els pressupostos municipals els que, malgrat les limitacions que imposen les macrodecisions econòmiques estatals o autonòmiques, donen resposta a les inquietuds i problemes que cada dia plantegen les persones: manteniment i millora de les escoles, creació d’espais i oferta d’activitats culturals, construcció de noves infraestructures i reforma de les existents, propostes d’ocupació pública i suport a la iniciativa privada, solució a dificultats d’accessibilitat i mobilitat en edificis i vies públiques, desenvolupament de programes d’inclusió de minories i col•lectius desfavorits, serveis socials, posada en pràctica de programes d’igualtat i respecte a la diversitat, vertebració de nuclis urbans, transport públic, atenció a la joventut amb una oferta formativa adequada, d’oci i temps lliure, garantir la seguretat, o implementar mesures d’estalvi i eficiència energètica, entre altres.
Així, almenys, entenem els pressupostos a la Pobla de Vallbona; aquest exercici dedicarem 4.5 milions d’euros a inversions per millorar la vida de totes les persones. Una part ha sigut assignada a projectes proposats per la pròpia ciutadania, que aixi s’assega compromesa i corresponsable directament de una part de les decisions que adopten els seus representants polítics, al mateix temps que se li ofereix la possibilitat de fer efectiva la seua participació, desitjada unes vegades, negada unes altres, en el debat públic.
En “La ciutat global”, Saskia Sassen afirma: “en nostra era global, les ciutats ressorgeixen com a llocs estratègics de transformacions culturals i institucionals”; és a dir, com a espais privilegiats per a contrarestar el poder hegemònic de l’estat o la comunitat autònoma, de vegades tirànic i poc sensible a les demandes més immediates de la ciutadania.
S’aprén a participar, participant. I en això estem.
Comparte la noticia