Lluís Mesa.
Un
dels grans avanços polítitics d’última hora són les primàries.
És el mètode que estan trobant els partits progressistes per
democratitzar les estructures orgàniques. Ho han posat en pràctica
des del PSOE a Izquierda
Unida,
Compromís a Podemos.
La realitat és que el mecanisme, del tot positiu, està subjecte
encara a moltes imperfeccions. La primera és que les forces
conservadores no l’accepten. Eixe context fa que les primàries no
estiguen generalitzades en el context polític. En segon lloc està
que l’efecte renovador de l’estratègia no sempre arriba amb la
mateixa intensitat. Si es mira cap als socialistes valencians, es
comprova com el procés sols ha fet que consolidar com a líder a un
polític que porta en l’escena política des del naixement del
lermisme (i ja en van anys).
El
cas de Compromís, tot i lloable per la destacada participació,
presenta aspectes si més no poc clars. El fet que els electors de
les primàries puguen triar a candidats com la del Camp de Morvedre
en quart lloc i que n’ocupe l’octau en la llista n’és un
exemple. Sens dubte ha costat molt de trobar un equilibri entre
partits per arribar fins a eixe punt. No obstant això, és cert que
al remat l’elecció dels candidats no ha estat totalment directa.
Un
altre exemple és el que s’ha produït a Izquerda
Unida
de Madrid. S’hi ha proclamat una candidata que ha acabat enfrontada
amb la direcció del partit fins al punt de dimitir. Eixe
esdeveniment significa que hi ha una disfunció entre els elegits i
els coordinadors del partit. Finalment està el cas de Podemos,
on la victoria més que absoluta de les llistes oficials suposa que
és un partit a fer. A tot açò hi cal afegir que el simpatitzant
s’equipara amb el militant de base que fins ara estava emmudit.
Sembla per tant que tampoc ara les bases, a les quals les primàries
anaven a oferir tot el protagonisme, tenen en les seues mans la
sobirània dels partits.
En
definitiva, el mecanisme de les primaries encara és primerenc i
genera incongruències. Però la realitat és que les primeres venen
per a quedar-se. Aixi que entre tots, conservadors i progressistes,
s’han de millorar i sobretot consolidar. No ho oblidem.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia