Puçol estrena carrossa dels Reis artesanal, feta a mà, amb disseny únic i desmuntable

Carrossa artesana de Reis de Puçol. EPDA

L'Agrupació de Penyes s'autoproclama com a “creadors d'esdeveniments” i esta afirmació es basa en l'èxit de les seues festes, la capacitat d'atraure veïns amb la Ruta de la Tapa i, ara també, amb el segell personal que li imprimixen a la Cavalcada de Reis. La seua última troballa: una carrossa única per a fer d'eixa cavalcada un moment que canvia la cara a pares i fills. Inoblidable.

L'Agrupació de Penyes va nàixer com un moviment de jóvens que recolzaven amb la seua presència la baixada de caixons del 7 de setembre, dia gran del bou a Puçol. Però d'això fa unes tres dècades.

Hui, eixos “jovenets”, acompanyats dels seus fills —i, de vegades, dels seus néts— s'han convertit en un moviment que recolza amb la seua presència un altre tipus d'esdeveniments: la Ruta de la Tapa durant les festes és el que més auge ha aconseguit en els últims anys, encara que les seues pròpies festes a l'octubre també gaudixen d'un merescut prestigi…

Però, ja que saben el que és cuidar fills —i, de vegades, néts—, no obliden en la seua agenda anual un acte de què cada gener són els màxims responsables a Puçol: la Cavalcada dels Reis.

Enguany, a més, amb l'estrena d'una carrossa de Reis única, feta a mà, tota de fusta, amb disseny artesanal, obra d'un component de les penyes que ha passat un mes tancat totes les nits, treballant sol, per a tindre a punt la primera setmana de gener: Ramón Serneguet.

“Al novembre, des de l'agrupació vam comprar una carrossa nova per a utilitzar-la a partir d'enguany, però al veure em va paréixer molt convencional i vaig decidir desmuntar-la íntegrament abans d'estrenar-la”, confessa Ramón. “Volia un vehicle únic, que deixara bocabadats els xiquets i per això em vaig tancar a visualitzar un projecte artesanal, sense cap element prefabricat, tot dissenyat en fusta i després pintat a mà”.

Un treball artesà pensat per a resoldre els problemes habituals de la cavalcada: inclou un compartiment secret per als altaveus i l'equip de so; les tapes de les rodes es desmunten en segons, per si arribara a punxar algun dia; es pot desmuntar la part posterior en segons, per a poder travessar el pas subterrani davall les vies del tren, en l'avinguda València…

“Porte treballant un mes, totes les nits fins a l'alba, i en este temps he perdut dotze quilos. No porta missatge, només una firma, MC-33, que és la meua marca com a artesà… i, per descomptat, he treballat sol durant totes estes nits, encara que per a això la meua dona i els meus fills han hagut de fer-se càrrec del bar del camp de futbol, a què no he anat a treballar en estes últimes setmanes”.

Amb una mescla de visionari i artista del Renaixement, Ramón continua amb esta carrossa una tradició que va començar fa anys: fer cada dia de Reis una activitat absolutament distinta. Així, no és estrany descobrir que ha acudit disfressat a animar eixos dies en residències i, sobretot, hospitals: “la nit de Reis en la sala dels xiquets malalts terminals és una cosa que mai podré oblidar; veure com li canviava la cara als pares i els seus fills és una situació que em va canviar la vida a mi mateix… i em va posar les piles durant la resta de l'any”.

L'estrena de la carrossa, curiosament, va comptar amb un imprevist: va haver-hi punxada, encara que no de la carrossa, sinó del tractor que estirava ella, per la qual cosa la posada de llarg es va retardar mitja hora… encara que l'espera va meréixer la pena.

Elegant, còmoda per als participants, plena de xicotets detalls que avalen el seu caràcter artesanal, la carrossa va cridar l'atenció durant el recorregut per les avingudes Molí de Vent i València… però va ser al final d'esta quan realment es va comprovar les possibilitats que oferix.

Al ritme de Carmina Burana, la mítica peça de Carl Orff, amb neu carbònica llançada des d'un balcó pròxim, Ramón Serneguet i Juan Sebastià van ser els encarregats de desmuntar, en a penes segons, tot el suport decoratiu, per a permetre que la carrossa passara davall les vies, mentres els reis, a peu, posaven en multitud de fotos amb els més menuts.

Un moment màgic, d'eixos que, com diu Ramón, “canvia la vida als pares i als fills… i et posa les piles durant la resta de l'any”.

Més informació local i comarcal en www.elperiodicodeaqui.com