Obra d"Estellés traduïda a l"italià. EPDA
Fa algun temps quatre professors decidiren transferir els poemes de
Vicent Andrés Estellés al públic italià perquè encara no s’havia donat a
conéixer en el país transalpí, la pàtria de poetes com Bembo, Ariosto, Pignotti
o Carducci, tots quatre difusors del model petrarquista en diverses èpoques
literàries i que tantes influències va tenir en el poeta.
Segons expliquen, "va ser emotiva
la decissió, així com l’engegament del treball de traducció, perquè l’Estellés,
el gran poeta nostrat, el més gran felibre valencià des dels temps d’Ausiàs
Marc, es mereixia tenir una finestra oberta per als lectors italians, un públic
que ama la poesia i amb el qual tenim tantes coses en comú com la nostra mar
Mediterrània que llepa ambdues costes peninsulars, i perquè com va dir el
nostre Machado: Qué le voy a hacer, si yo / nací en el Mediterráneo, o el nostre paisà, quan sense oblidar-se de la
seua prosàpia itàlica ens diu: El meu origen t’ho explicaria: / Jo
sóc etrusc, la raça castigada.... I és que, senzillament, el Mare Nostrum i
el seu entorn, és una més que suficient excusa com per a fer poesia o
escoltar-la des de la mà del gran poeta valencià Estellés".
No ha sigut fàcil aquesta traducció. Un poeta nord-americà, Robert
Frost, definia la poesia com allò que es perd inevitablement en una
traducció, i Roman Jakobson afirmava que la poesia – per definició – és
intraduïble, i si és així, en engegar un poema hem d’oblidar-nos de traduir i
més bé dur a terme una “transposició creativa”, és a dir, que sota l’ombra de
la crítica literària, és més encertat jutjar la traducció d’un poema com un
acte creatiu en sí, i no una traducció estricta.
"El cas és que tenen raó els
crítics i que traduir l’Estellés no ha estat senzill per als quatre professors
que vam decidir ara fa un any i mig iniciar aquest apassionant repte. D’entre
les dificultats que voldríem esmentar, la mètrica n’ha sigut un gran problema,
un aspecte que desitjaríem haver entés com a traductors, ja que la funció del
metre, de la síl·laba, de la rima, etc, en l’organització lingüística de
l’italià esdevé un sistema diferent. Per això, hem preferit la semàntica al
metre, perquè la mateixa intensitat de l’original era impossible. Pensem, per
exemple, com es pot traduir Ungaretti quan escriu des del seu idioma original
la sensació de taconeig i colpeteig: Picchi di tacchi, picchi di mani (colpeigs
de talons, colpeigs de mans). Com ho traspassem al valencià donant-li el mateix
sentit de soroll que en italià? D’ací les manifestacions dels crítics sobre la
impossible traducció del poema amb el mateix sentit de l’original", expliquen
"Tot el procés de traducció ha estat complex perquè ens hem trobat
entrebancs de tot tipus, tant burocràtics com d’interpretació poètica, en
especial quan descobrim que en el trasllat d’una llengua a l’altra, com hem
dit, no hi ha la possibilitat d’expressar-se amb el mateix sentit o matís que
el poeta hagués desitjat, i més si afegim que en la manifestació poètica
estellesiana de la paraula, apunten en especial els sentiments, emocions i
reflexions que pot expressar qualsevol ésser humà a l’entorn de la bellesa, de
l’amor, de la mort o del sexe, etc. I tot el que esmentem, escrit en clau
valenciana, que és una forma ben particular de veure les coses sota l’esguard
de l’Estellés, ni més ni menys", diuen.
El 14 d’abril presentarán la publicació en la ciutat de
Burjassot, lloc on va nàixer l’Estellés, llibre que és una novetat literària de
certa envergadura en el món editorial de la traducció poètica romànica com és
una edició bilingüe valencià-italià a cura de Verònica Orazi de Edizioni
dell’Orso. Es tracta d’un poemari traduït a l’italià on han col·laborat
ensenyants com Gianpiero Pelegi, professor durant uns quants anys a l’EOI de
Sagunt, també Giuseppe Zirilli, professor i poeta italià i l’aportació
valenciana de Rafael Tomàs i Josep Dionís Martínez, tots dos últims també
professors i residents a Sagunt.
Aquest poemari és el primer que s’ha fet del
autor a Itàlia, si n’exceptuem alguns poemes esparsos apareguts en
revistes literàries. En definitiva, la traducció que han fet del
valencià a l’italià donaria per a un estudi més ampli des de diversos punts de
vista, perquè sabem que traduir un poema és gairebé fer un altre poema. Ací
"només volem presentar la nostra proposta amb la fi que siga intel·ligible. Així
de senzill, ja que com diu el llibre del Talmud: Qui tradueix literalment és
un mentider, qui afegeix res, un blasfem, és a dir, hem intentat ser uns
mentiders i blasfems alhora, amb la fi que el possible lector puga sentir el
llenguatge universal de la poesia, amb les seues emocions i sentiments, com ho
fa Estellés".
Segons
les darreres notícies, la primera edició ha estat tot un èxit i
estan valorant ampliar-la a una segona. Per raons alienes als autors de la
traducció, els exemplars només s’han posat a la venda a Itàlia i es poden
aconseguir per internet en la següent pàgina: http://www.ediorso.it/la-gioia-della-strada-poesie-scelte.html
al preu de 18 €. El llibre té 215 pàgines i ha estat finançat per l’Institut
Ramon Llull.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia