Teresa Garcia. El mateix aire que els veïns i les veïnes, estiguen en associacions o no,
que els xiquets i xiquetes que van a escola, junt amb els pares i les mares,
formen part de les AMPES o no, que els treballadors i treballadores, estiguen
sindicats o no, en definitiva, el mateix aire que qualsevol ciutadà o
ciutadana, siga conscient o no, respira tots els dies, a totes hores.
La caracterització de l’aire que respirem, i que es mantinga en una rangs
de qualitat i salubritat és una obligació de les administracions publiques. Donat
que es tracta d’un DRET, el de tindre un aire saludable, deu ser també una exigència
ciutadana. Sense color polític, sense patrocinis, sense
interessos electoralistes, bésiga per a que no se parle de temes que preocupen
a la ciutadania, bésiga per radicalitzar situacions que han de tractar-se amb
rigor, amb trellat i sense prejudicis.
A Sagunt hem tingut episodis de contaminació provocats per funcionaments
anòmals d’algunes activitats industrials, que han alterat els nivells de
qualitat de l’aire. Això és un fet registrat i constatat. D’eixe fet es deriven
unes conseqüències reglades, i unes sancions, quan es detecten incompliments en
les activitats industrials. Que s’apliquen.
A Sagunt també, s’ha decidit fer circular els camions per dintre del casc
urbà, amb l’augment de la pols en suspensió i de les emissions dels vehicles
que això suposa per a la ciutadania, que ara veu els seus vials plens de pols
blanca i que respira els contaminants que es dipositen al pas d’estos vehicles.
Allà les consciències dels qui prenen eixes decissions, que fan descansar el
benestar dels treballadors i les treballadores a costa d’una disminució de la
qualitat de l’aire de la ciutadania i conseqüentment de la seua salut, la de
tots i totes. Els que treballen i els que no.
En volta d’exigir a la contracta uns preus justos i raonables per a
mantindre els recorreguts fora de tram urbà, com deuria ocórrer en una ciutat
portuària com la nostra, cedim a costa dels nostres pulmons.
Igualment, davant la normal i comprensible preocupació per la qualitat de
l’aire de les zones més properes als àmbits industrials, hi ha qui vol extendre
el prejudici i el rumor que és tracta d’una excusa per emprendre una caça de
bruixes contra la industria. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT. L’aposta per la
industria d’aquesta ciutat està fora de tot dubte, a més, a més, amb el
desenvolupament de PARC SAGUNT, eixa aposta ens porta cap a un model industrial
logístic, molt més sostenible.
Mantindre uns bons nivells de qualitat de l’aire redunda, a més, a més, en una
salvaguarda per a la industria, que deu ser la primera interessada en que això
es done. Uns nivells de qualitat de l’aire bons i saludables, implica inversió
ambiental, implica seguretat industrial, implica una millor industria. Implica
major valor afegit i major qualitat de vida. És un model d’excel·lència irrenunciable
per a una ciutat industrial estratègica. Un model d’indústria bruta, disminueix
la nostra qualitat de vida, ens impedeix competir al mon i degrada el
posicionament de la nostra ciutat en l’atracció de noves inversions i en els desenvolupament
de les actuals. Per no dir que ens fa emmalaltir i que perjudica a la nostra
salut.
La qualitat de l’aire també és un indicador del model de mobilitat de la
ciutat, el qual serà clau en el futur, per compatibilitzar el model logístic,
el turístic i la qualitat urbana. El model ciclista que Joan Ribó ha
desenvolupat, ha fet que València disminuesca el seu nivell de contaminació, i
per tant, ha obtingut resultats, malgrat la controvèrsia.
Per això, no puc entendre que hi hagen posicionaments políticsque busquen
excuses per silenciar determinats temes, o, altres en canvi que només coneixen
de proclames incendiàries i de fer soroll,
per a després ser incapaços d’aplicar les polítiques d’allò que amb tanta
passió criden. Afortunadament per a la ciutadania de Sagunt, hi ha un
posicionament polític, el de Compromís que mai s’ha allunyat del rigor i del
trellat en aquesta matèria, amb seriositat però amb contundència i fugint de la
demagògia. Ens ha costat escridassades i amenaces, però no defallirem en la
defensa de la qualitat de vida de la nostra ciutat, en la defensa d’un model
industrial net, una mobilitat sostenible
i en una aplicació clara de la legislació ambiental.
Per molt que s’empenyen en buscar excuses, “cuandodespertó, el dinosaurio
seguia allí”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia