Qui et demana la ubicació?

A punt de començar una classe a la Facultat de Dret, una alumna continua atrapada al seu telèfon intel·ligent. La professora li prega atenció i ella contesta: “Li estic enviant ubicació al meu xic”. Amb aquesta anècdota tan il·lustrativa la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de València Paz Lloria em va obrir els ulls, ja fa quasi una dècada, sobre els nous riscos de violència masclista generats a causa de les noves tecnologies i les xarxes socials, especialment, per a les dones joves.

Aquest 25 de novembre celebrem el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i arribem a aquesta jornada amb desenes de dones mortes a mans de les seues parelles i ex-parelles, una polarització lamentable d’aquesta xacra social a causa, entre altres, de la seua negació per l’extrema dreta i les dades impactats de la primera Enquesta Europea de Violència de Gènere. L’estudi revela que en l’àmbit estatal, quasi el 30% de les dones l’ha patida, mentre que el 18% assegura haver estat víctima de violència sexual. Per la seua banda, cal recordar que més del 15% dels xics joves (el doble que les xiques) nega l’existència de la violència de gènere, segons l’informe 2022 del Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut.

L’enquesta coordinada per Eurostat, l’Oficina estadística de la Unió Europea, publicada aquesta setmana mostra que quasi cinc milions de dones europees, entre 16 i 74 anys, han patit algun tipus de violència en parella, tant psicològica, com física i sexual. I a més a més de les xifres, assenyala un resultat molt rellevant: la dinàmica d’aquesta violència masclista no es produeix de forma sobtada sinó que és el resultat d’un procés de maltractament psicològic i psíquic més prolongat, el qual va augmentant en intensitat i freqüència. 

La violència masclista és una prioritat inqüestionable si volem avançar fermament cap a la igualtat i a llindars democràtics avançats. Necessitem que la cultura del feminisme es consolide transversalment i fructifique entre els valors de prestigi social de la joventut, de xiques i xics, aliena a qualsevol debat partidista. Les dones són les principals afectades de les violències masclistes afavorides pel procés de digitalització del sistema patriarcal.

En aquest sentit, un estudi recent publicat per Doxa Comunicación demostra que la majoria de les violències rebudes per dones a través d’Instagram estan lligades al masclisme benèvol, sustentades en els estereotips de gènere. Les dones opten per la reacció continguda, tot intentant frenar la violència contra elles sense entrar en conflicte directe amb els agressors. És apressant, doncs, com indiquen les investigadores autores d’aquesta recerca, superar aquests rols i estereotips mitjançant l’educació en igualtat, alhora que proveir les dones d’eines eficaces per a fer front a les violències masclistes a les xarxes socials. El sol fet de refusar un gest de control digital ja és un pas endavant d’independència, llibertat, autoestima i empoderament. Preguntem-nos totes i tots: qui ens demana la nostra ubicació?