Reconeixement del Dret Civil Valencià

El 25 d’abril, Dia de les Llibertats Valencianes, va ser aprofitat per l’Associació de Juristes Valencians, junt amb nombrosos ajuntaments, organitzacions, associacions, col·lectius ciutadans, institucions i diversos estaments, per reivindicar el Dret Civil valencià, pel seu caràcter identitari i d’utilitat pública. Aquesta iniciativa pretén acabar amb una injustícia històrica perpetrada per l’obcecació dels diversos governs centrals a menysprear el nostre poble, com ho demostra la negativa a reformar la Constitució per a reconéixer el Dret Civil valencià, l’infrafinançament vergonyós al qual ens sotmeten, la demora capciosa del corredor mediterrani, el dèficit inversor al nostre territori, la marginació del camp valencià, etc.

«Per viure», afirmava l’escriptor italià Primo Levi, «cal una identitat, val a dir, una dignitat». La nostra identitat s’expressa a través d’una sèrie de trets regulats per unes normes de convivència que Jaume I va reunir sota el títol de Furs. El monarca va construir un ens basat en una cultura i llengua literària i en el dret privat, un compendi normatiu que regula la vida i les relacions fonamentals de les persones, les famílies, les successions, el comerç, etc. Fa 762 anys —el 7 d’abril de 1261—, que Jaume I jurà a València els Furs.

Amb el sotmetiment manu militari a les lleis i costums de Castella, imposat per Felip V de Borbó, s’intentà acabar amb la personalitat i la dignitat valenciana. Fins i tot, aquell sotmetiment brutal comportà la submissió de la dona valenciana, la qual va perdre la llibertat dels seus béns. Sí, «la nostra vida civil va quedar assolada pel Decret de Nova Planta», com recorda Enric Solà i Palerm en la seua obra Recuperem els Furs.

El País Valencià és, d’acord amb l’article 1 de l’Estatut d’Autonomia, «l’expressió de la identitat diferenciada del poble valencià, constituït com a nacionalitat històrica». Ja vam patir la renúncia forçada a l’article 151 de la Constitució, el qual ens hauria equiparat a les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi, Galícia o Navarra. No podem ni devem tolerar una nova discriminació mentre altres autonomies gaudeixen d’uns drets forals aconseguits gràcies a la connivència de les seues elits amb la dictadura franquista. 

El premi Nobel de Literatura Octavio Paz afirmà el 1992 en una conferència a Roma que «tot el que ha fet Europa es deu a la diversitat del seu geni, a la pluralitat de nacions que han construït la seua identitat». Doncs bé, els valencians i les valencianes volem afirmar eixa diversitat com a membres de la Unió Europea per demostrar la nostra dignitat com a poble i expressar l’energia evolutiva d’un País Valencià més lliure, solidari, democràtic, sostenible, igualitari, modern i europeu.