Enric Palanca Puja la temperatura i no només la del temps atmosfèric. El pagament de les contribucions també caldeja l’economia domèstica. L’IBI és l’impost més important de la majoria d’ajuntaments. Aproximadament entre el 40 i el 60% dels ingressos municipals provenen de l’impost sobre béns immobles. Coincidirem que per al servei que donen els ajuntaments al seu veïnat (des de l’enllumenat del carrer a la gestió de qualsevol assumpte particular, passant per cent i una cosa més), els impostos són necessaris. També coincidirem en què la majoria ja anem prou suats com per a incrementar la pressió fiscal.
La notícia refrescant, possiblement la que menys minuts ocupa dels noticiaris, tan encabotats en parlar de foc, sequera i calor, és que el govern d’Espanya prorroga un any més permetre als ajuntaments gastar els seus estalvis sense augmentar els ingressos pressupostaris.
Açò que es coneix com a supressió de les regles fiscals del sostre de la despesa, pot semblar el més normal: els estalvis del poble -que no els deutes- es gasten quan fa falta, veritat? Però les regles fiscals normals no són tan d’anar per casa: allò que entra pel que surt; i lo de més és desequilibri que cal ajustar retallant o recaptant més.
La veritat és que amb esta mesura del govern molts ajuntaments del color polític que siguen estan d’enhorabona. L’any 2023 serà un altre bon any per als municipis estalviadors (per molts motius són estalviadors). Disposar d´estalvis significarà no necessitar més impostos en un present que necessita més despeses i al mateix temps pressionar menys fiscalment sobre la majoria de famílies. Fer servir els estalvis del poble que d´altra forma estaven pagant als bancs per tindre’ls immobilitzats és natural quan les dificultats incendien l´actualitat.
Esta mesura, junt als 25.155 milions de fons europeus i 23.840 més del Mecanisme de Recuperació i Resilència, més altres ajudes menors són un transvasament d´aigua fresca, de glaçons de gel i d´ombra d´arboreda a este ambient recalfat de canvi climàtic o de “canvi de cicle” -jo ja no sé- però que sense dubte, té al darrere la mà de l’home.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia