Refugiades d'ahir i de hui encoratgen la solidaritat a Quart de les Valls

“Quasi no apleguem a fer este acte, però ho hem aconseguit i és molt bonic”. Així ho va reconéixer José Sevillà, president de l’Associació Memorialista El Molí, mentre els aplaudiments retrunyien a l’auditori de Quart de les Valls. Al final, ha sigut possible. Els veïns del poble van tindre la oportunitat el dia 20 d’octubre de ser partíceps del relat de cinc dones, tres d’elles octogenàries, amb vides diferents però amb molt en comú.

Josefina Aguilella, veïna de la Vall d’Uixó, i Justa Mazcuñán, del Port de Sagunt, van ser algunes de les refugiades que van trobar empar al municipi de les Valls els anys 1938 i 1937 respectivament. En aquell moment eren xiquetes que fugien amb la seua família del fragor dels bombardejos i les penúries derivades del conflicte. Quart es va convertir aleshores en una llar per a elles. Ambdues coincidixen en agrair la solidaritat del poble durant l’època. “No ens vam sentir unes refugiades”, va confessar Justa. Amparo Domènech, veïna de Quart de les Valls, va acollir persones com elles durant la Guerra Civil i ratifica les seues paraules: “Van vindre nuets i se n’anaren ben servits”. 

Junt a elles, Livine Lemogho, refugiada camerunesa en l’actualitat, va narrar la seua història, un camí “difícil, ple de violència”. La jove, de 24 anys, va estar a Grècia i Turquia abans d’arribar a València, on ara estudia bioquímica. “Ara sóc feliç perquè tinc una vida nova”, va contar. “Faria el que puguera pels refugiats”, va dir Josefina, que ja va viure eixe mateix dolor a la seua carn.

María Escalona, representant de l’associació Ballona Matata, va descobrir a Livine al país hel·lè. L’activista, també convidada a la conferència, va explicar que s’està produint una deshumanització de les persones refugiades i una  certa invisibilització als mitjans de comunicació. Les dones refugiades, afirma, pateixen el triple, perquè són objecte de tot tipus d’abusos.   

José Sevillà va aprofitar per anunciar els membres de la comissió de treball que crearan un centre d’interpretació al poble per donar continuïtat a relats com estos. Entre ells, el propi alcalde, Néstor Albert. 

“Quart va ser l’estendard de la protecció dels drets civils”, asseguren des de El Molí. A eixa solidaritat mostrada pel poble, l’Ajuntament i l’associació li han dedicat una placa que ara descansa a la plaça de Sant Agustí, i que va ser posada al descobert per les protagonistes de l’acte.

Abans de la conferència, les emocions ja havien aflorat. Perquè de vegades les paraules no són suficients, i cal observar amb els propis ulls per empatitzar amb la crueltat que té lloc més enllà de les nostres fronteres i, fins i tot, la que ha tingut lloc dins d’elles. Els assistents es van estremir amb la performance de l’IES Clot del Moro de Sagunt, una mostra d’art al servei del compromís social. Baix una pluja sense pietat, els alumnes van fer una representació de la por, l’exili, la separació dels éssers estimats i de la mort. Sentiments que transporten les persones refugiades de hui i d’ahir a les seues maletes. 

L’acte ha sigut un de molts que organitza El Molí per trencar el “sostre de cristall” de la causa memorialista, donant a conéixer alguns dels testimonis silenciats d’una història que moltes vegades es pretén deixar de banda. Testimonis que es troben més a prop del que es puga pensar, i que comparteixen molt més amb el present del que alguns puguen fer creure.