Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Les
muntanyes de Gilet obrin pas el pas cap a la Calderona des de l’Horta
del Cap i Casal. És el lloc on s’ubica el Monestir de Sant
Esperit. Un destacat espai religiós fundat per la reina Maria de
Luna. Des d’aleshores el seu pas ha estat obligatori per a viatgers
o persones que buscaren la tranquil·litat de la natura. La parada en
el seu hostal ha estat constant al llarg dels segles. Destacades
construccions han nascut en el temps i les obres d’art han passat a
estar custodiades en eixes parets. També els llibres han ocupat una
biblioteca del tot destacable. El nombre total de documents
emmagatzemats, els incunables o les publicacions destacades fan que
siga la més antiga biblioteca comarcal. Aquelles parets han conegut
destacables religiosos com Fra Pere Vives, autor d’un destacat
catecisme; Fra Mateu Gallén, arquitecte de l’església de Segart o
Enrique Ossó, fundador de la companyia de Santa Teresa de Jesús.
Els seus frares, han passat per gran part de les esglésies de la
comarca i se’n guarda memòria.
Però
si la història i tot el contingut resulta important, més ho és que
la comarca ho tinguera en compte. No som plenament conscients del
tresor patrimonial que representa. Resulta molt més que el gran
centre espiritual de la comarca. Actualment les seues instal·lacions
s’han renovat i la biblioteca es troba en procés de catalogació i
digitalització. L’actual guardià Fernando Hueso i els seus
companys religiosos han fet un gran esforç.
Hem
de lluitar per la seua major valoració com a focus cultural i
patrimonial. Les institucions públiques així ho haurien de
reconéixer. Les Corts, quan reformaren l’Estatut, justament
tingueren en compte Santa Maria de la Valldigna. Potser fera falta
que les Corts reconegueren d’alguna manera la importància d’este
monestir. Els diputats autonòmics i provincials del Camp de Morvedre
ho haurien de valorar i demanar-ho. Va sobreviure a desamortitzacions
i guerres. Hui no ha perdut el millor de la seua història, tota una
gesta que cal admirar. En definitiva representa molt més del que es
coneix. En les nostres mans està que ho signifique també en el
futur.