Responsables més que mai

Pitjor no ens poden anar les dades que estem registrant per la pandèmia del coronavirus.

Hem de conscienciar-se de la ferida que este maleït bitxo està causant en tantíssimes famílies. Perquè per molt que hem convertit les morts únicament en estadístiques que apareixen als mitjans d’informació, els morts són morts, són persones amb noms i cognoms que tenien família, somnis i esperances, que tenien aspiracions i una vida digna, exactament com la nostra. I tant se val que foren majors, de mitjana edat o joves. 

M’agradaria que esta columna servirà perquè férem totes i tots un acte de contrició. Ni els joves, ni l’hostaleria, ni els centres comercials, ni el comerç, ni el Nadal o la festa de Reis o Cap d’Any, ni les reunions socials o familiars, ni els polítics ni la gestió de la pandèmia per part de les administracions públiques..., d’alguna manera tots som víctimes i culpables alhora. Fem autocrítica. Em fa l’efecte que això encara no ho hem entès. No hem entès que, més enllà de la vacuna, que tots esperem que ens puga salvar d’este malson, estem els humans. I els humans o som solidaris i responsables o estem perduts. Tots formen part de la mateixa humanitat i qualsevol acció irresponsable que fem repercutirà sobre els altres. Tan difícil és d’entendre? Tant costa prendre nota que no complir amb les normes no és una qüestió de llibertat personal, sinó d’interès públic, perquè una acció irresponsable pot causar moltes morts? 

Al llarg de la nostra vida hem hagut d’assumir noves situacions, legislacions canviants i adaptant-nos a allò que més ens convé com a societat. Un bon exemple és l’actual codi de circulació. Jo, personalment, no n’estic a favor. Pense que les normes no estan adaptades als nostres models de cotxes i carreteres més segurs que anys enrere, però assumísc i acate. 

Vivim un moment que es recordarà històricament, i el pes de les nostres actuacions romandrà escrit amb el pes de la responsabilitat que se’ns pressuposa.  Hi ha moltes persones jugant-se el tipo cada dia per la nostra salut. No ho oblidem, per favor. Si en la primera ona tots eixíem al balcó a aplaudir els sanitaris, que va estar molt bé, ara hem de canviar els aplaudiments per la responsabilitat personal i desterrar este maleït bitxo.